Tots tenim l' obligació de fer alguna vegada una parada per valorar el nostre passat immediat. Les preguntes a fer són: Vaig bé? Anem bé? S' ha de continuar igual? Cal fer una inflexió?

Em costaria entendre que algú cregués que el catalans, com a catalans, anéssim bé. Com a conjunt no hi anem. Per tant, en general, tampoc podem anar-hi com a ser individual, en ser aquests determinants i també els diguem-ne determinats per la nostra col·lectivitat humana.

És una obvietat demostrable que estem fatal des del 2011, quan Mas institucionalitzà l' independentisme sotmetent-hi confessadament tota la vida política i tots els objectius col·lectius. Des d' aleshores hem estat destruint-nos, amb una constància obsessiva.

Hem estat sotmesos a una ideologia partidista i de guerra, expressió (cas de «l'economia de guerra») que s'usa per admetre que fan moltes coses (o totes) de manera irracional. Però esdevinguda necessària en trobar-nos en una situació de vida o mort.

Ahir ho va dir amb totes les lletres el mateix i inefable Artur Mas. Ho va fer mostrant la seva cara, els seus preocupants i singulars gestos, així com la seva excitada veu. Ho van emetre tots els noticiaris de TV3 de tota la tarda. Feia angúnia i fàstic.

Mas digué que «se'ns ha volgut eliminar personalment i també col·lectivament». Es referia prioritàriament a la no-acceptació del grup parlamentari de la rebatejada CDC. Però era clar que també volia aplicar la frase al conjunt dels catalans. Tot ho extrema i gaudeix fent-ho.

En conseqüència justifica els pitjors extremistes, totes les accions diguem-ne de guerra, com la còmica substitució de la Generalitat per un «Fòrum social constituent», determinat en el punt sis del document de «desconnexió» acabat d'aprovar pel ple del Parlament. Aquest substitut de la Generalitat passaria a ser, un cop creada també una Assemblea Constituent, un òrgan absolutista, per sobre del principi de la separació de poders ( establert per Montesquieu en el 1747), atès que segons l'aberració aprovada per Parlament, «Cap de les decisions de l' Assemblea (Constituent catalana) no serà susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder (català) , jutjat o tribunal». En efecte, «les decisions d'aquesta assemblea (Constituent catalana) seran de compliment obligatori per la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques».

Queda clar que l' independentisme vol imposar una tirania, però, això sí, catalana. D'entrada, per parlar d'un detall significatiu, en la delirant República catalana deixaria de ser lícit parlar de «poder judicial» o d' «autoritat judicial», com tampoc ho és França, per vella imposició jacobina. Allí l' única expressió lícita és «autoritat judicial». No és cap qüestió de detall. En tot hem anat enrere i hi aniríem més, molt més. Entenc que la CUP hi estigui d'acord. Hi hauria una Catalunya entre soviètica i jacobina, amb la qual cosa totes les trencadisses estarien garantides, per no dir emparades.

La Generalitat ha és dèbil i ineficaç per estar majoritàriament en mans de persones intel·lectualment dèbils. Algú en dubte? A més és un poder polític al servei d'uns partits, no pas d' una societat, com succeïa, en la Unió ?Soviètica, però allí d'un de sol. Si fóssim un Estat, aquí també passaríem a tenir un«Partit-Estat», com hi hagué allí. Mas ha mostrat el llautó de mil maneres, la més brutals ha estat i és la de donar prioritat absoluta a l' independentisme i no a les infinites demandes racionals i reals la ?societat. No s'hi troba l'independentisme, com mostren totes i cadascuna de les enquestes.

La inoperant Generalitat, que no ha ?promulgat ni una llei en sis mesos, sap presidir i gestionar la cridòria demagògica, però no pas dur a terme una gestió serena i eficaç. ?D'això no hi entén ni un borrall, i ve de lluny. Ja ho vaig exposar respecte a Pujol a Banca ?Catalana i mai no ho rectificat ni matisat. Estem en la ?continuïtat de la incapacitat tapada per la ?demagògia. En envair les illes Falklans, en el 1982, uns goril·les uniformats argentins es van posar en un cas de figura comparable.