No n'hi devien posar a la paella que es van cruspir fa un parell de dies a Cadaqués, perquè no n'és el temps (cap al maig es cullen les últimes), però, de carxofes, l'amfitriona de «la festassa» estiuenca més retuitejada els últims dies, Pilar Rahola, en sap un munt. Almenys això és el que afirmava el president Carles Puigdemont en una columna publicada a la secció «El vesper» d'El Punt, el 22 de març de l'any 1998, quan el Molt Honorable treballava de periodista. Aleshores Rahola era regidora a Barcelona i diputada al Congrés per ERC i la Convergència del peix al cove, l'original -de la qual Puigdemont ja era militant-, mantenia un idil·li polític amb el PP d'Aznar. En l'article, titulat, precisament, «Carxofes», Puigdemont arremetia sense embuts contra la tertuliana per antonomàsia arran d'unes declaracions a la revista Playboy; no hi sortia nua; no hi feia, tal com recordava el president amb ironia, de «noia del mes»; polèmica com de costum, Rahola hi apareixia entrevistada per dir que la Cambra Baixa era plena de «mascles extremenys» que no tenien altra preocupació que lligar. «Amb ella?», era la pregunta retòrica que formulava el Puigdemont periodista sobre l'amiga que el va gravar cantant Let it be; i afegia: «No sé quines capçaleres més li queden en la seva desenfrenada ràtzia mediàtica, però la diputada i regidora (...) i tertuliana i no sé quantes coses més fa bona la cèlebre frase que va popularitzar el malaguanyat Ramon Trias Fargas: va de victòria en victòria fins a la derrota final». Escrivia el president que la «irresistible atracció que Rahola sent per les carxofes (en l'argot periodístic, micròfons) la pot portar, si no l'ha duta ja, al ridícul i l'esperpent»; i criticava que «tant de temps» invertit a buscar-les feia que s'oblidés de passar pel Congrés «amb prou periodicitat». El temps, però, ho canvia tot: Aznar no governa; CDC ha deixat pas al PDC i Puigdemont i Rahola, per obra i gràcia del procés (i de l'arròs), són tan amics que entonen, junts, Paraules d'amor.
