Jordi Carbonell i de Ballester va morir a 92 anys després d'una vida dedicada a la política i la filologia. Va ser un dels referents de la lluita antifranquista, per la qual va passar per la presó en dues ocasions i, lluny dels càrrecs institucionals, va participar en l'Assemblea de Catalunya, en la Crida i en el moviment de Nacionalistes d'Esquerra. L'any 1996, quatre anys després de fer-se militant, va passar a ocupar la presidència d'ERC a petició de Josep-Lluís Carod-Rovira, càrrec que va mantenir fins al 2004. En la seva faceta filològica destaca la seva participació en la Gran Enciclopèdia de Catalunya, de la qual va ser el director dels quatre primers volums. Entre els nombrosos reconeixements a la seva figura hi ha la Creu de Sant Jordi (1984), la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla d'honor de Barcelona (2002).

«Que la prudència no ens faci traïdors» és, probablement, la frase més coneguda que s'atribueix a Jordi Carbonell. La va pronunciar l'Onze de Setembre del 1976 des de Sant Boi de Llobregat i com a representant de l'Assemblea de Catalunya. Unes 80.000 persones van assistir a la primera Diada multitudinària tot just un any després de la mort del dictador.

La independència va ser l'aspiració que va guiar la carrera política d'aquest filòleg que, amb només 7 anys, vivia la proclamació de la República per part de Francesc Macià des de casa seva al barri de Gràcia. Una Guerra Civil, una dictadura, la transició i quaranta anys de democràcia després, Carbonell vivia amb il·lusió el procés sobiranista i no era estrany veure'l participar fins fa ben poc en alguns actes organitzats per ERC, el seu partit des del 1992.

Tot i que, per voluntat pròpia, mai va ocupar càrrecs institucionals, Carbonell va acceptar la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira i es va convertir en president d'ERC el 1996, càrrec que va ocupar fins al 2004, quan va ser substituït pel mateix Carod. Els últims anys de la seva vida va continuar fent política, tot i que les condicions físiques no li ho permetien fer-ho amb regularitat. En cadira de rodes, va ser present en la manifestació del 10 de juliol de 2012 per protestar contra la sentència de l'Estatut i, posteriorment, s'havia deixat veure en alguns consells nacionals d'Esquerra i també en les campanyes electorals per donar suport als candidats republicans.

Una sentida pèrdua

Missatges de condol a les xarxes en record de Jordi Carbonell. El president de la Generalitat va lamentar la mort de Jordi Carbonell a les xarxes. «Un home de país, ferm, insubornable, digne, mestre. ­Seguirem el seu somni», va escriure en una piulada a Twitter en suport a Esquerra. Precisament l'actual líder dels republicans, Oriol Junqueras, vicepresident del Govern, va mostrar el seu condol en dos comentaris a Twitter: «Humanista, erudit, republicà, d'esquerres... Alguns dels mots que defineixen l'estimat Jordi Carbonell. Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels. També per tu, ho farem!», va exclamar. L'expresident dels republicans i exvicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, va recordar una anècdota: «Aquesta vegada sí que ho aconse­guirem!», ens vas dir a l'hospital amb l'entusiasme de sempre. Gràcies, amic i referent!». El conseller de Justícia, Carles Mundó, en va parlar com «un exemple de dignitat, compromís i fermesa, que mai es va rendir». La portaveu del Govern, Neus Munté, va piular que és «exemple de compromís i lleialtat amb el país, la llengua i la cultura».