El curs polític i de tot ordre es presenta pitjor que mai. Se'n pot parlar amb pràcticament tothom, més que mai abans. Però no es gosa reproduir-ho en públic perquè es temen els subvencionadors de la mentida mediàtica oficial. És així de simple i de ximple.

Hi ha veritats complexes i altres que no ho són gens. Entre les òbvies destaca el fet que Carles Puigdemont és l'únic polític amb poder a Catalunya. No semblava fàcil i ho ha assolit. Ara bé, no es veu que en vulgui fer res. Sura com un tap. Compta amb el recolzament de la CUP per aprovar la moció de confiança del 27 de setembre, si bé aquest partit ja ha dit, en privat, que de seguida farà una oposició "dura".

Patacades n'hi hauran i moltes. La resta del magma ex-CDC està traient foc pels queixals i, a la vegada, paralitzat. Són tants caps com barrets. Mas no té cap possibilitat de ni moure un dit. Pujol, en canvi, no s'està quiet. Com ja vaig informar, està intentant recollir diners. Fou clau per fer Banca Catalana, i encara més per llançar-se en política. Ho té molt clar. En la Transició vaig publicar un article informant que era el primer a Catalunya en preparar-se econòmicament per a la política democràtica. Fou recollit per diversos "confidencials" de Madrid.

És presumible que part d'aquests diners els dediqui a intentar rentar la cara de familiars i col·laboradors seus imputats per corrupció. Caldrà seguir el que hi pugui haver en el terreny d'accions civils contra periodistes per presumptes lesions al dret a l'honor. Això va així. Ha fallit en voler acusar la policia espanyola de pressions a la banca andorrana. Serà més important veure què es fa en el camp de la corrupció sanitària. No se'n parla però angoixa molt. Poden ficar la pota.

La falsa solució a curt termini de l'independentisme són les proclamacions de secessió. Com si fer una proclama equivalgués a fer realitat el que es proclami. No crec que mai hi hagi cap proclama i és segur que tant li faria. No és solament per la seva il·licitud jurídica sinó perquè cap partit important ho recolza. Si un partit ho fes, tots els altres multiplicarien el seu vot durant un segle. Sentir Homs dir en seu parlamentària que ell hagués pogut fer elegir Rajoy és una bogeria total.

Quant a un capgirell seriós en el si de Catalunya, no n'hi haurà ni n'hi pot haver. O seran negatius. Aquí tot està dat i beneït.

De TV3 em diuen coses escruixidores. El seu desastre creix exponencialment. Només hi manen polítics que no saben ni encendre un aparell de TV. De la nova presidenta, l'"apparatchik" de CDC Núria Llorach, me'n diuen que per morir-se de riure. No sap res.

Hi ha treballadors que no foten ni brot perquè no entenen què han de fer, o els han ordenat quelcom impossible. Una persona que va tenir un càrrec important en l'aparell de control cultural i informatiu de la Generalitat em diu: "l'aparell cultural i informatiu de la Generalitat és com un sindicat soviètic o com una reserva d'aturats. No són persones destinades a fer res: no en saben. Obeeixen en el marc d'uns criteris polítics que no tenen cap racionalitat professional objectiva".

La BBC sap els tipus d'enfocament que té. Aquí només n'hi ha un, i és maniqueu: llepar uns (hagin fet el que hagin fet) i blasmar els altres, també constantment. Per una banda, això ja s'ha copsat per l'audiència i, per l'altra, els que ho feien ja veuen que han caigut molt baix i, com a mínim, fan l'orni. Els pocs llepadors servils encara augmenten el servilisme. El col·lapse és imparable. Caldria un replantejament, avui impossible. Sempre fa cinc minuts que ha trucat un Homs de torn imposant encara més sectarisme, a emetre urgentment.

A la vegada, Jordi Sánchez, cap de l'ANC, que ja admet la caiguda de manifestants pel 11-S, anunciada aquí fa pocs dies, vol que TV3 sigui des de tots el punts de vista una mera arma política del govern de la Generalitat. Visca la Unió Soviètica i l'Espanya de Franco.

Admeto que hauria de posar data a la fi del desastre. Però la veritat és que no ho sé veure. Veig l'independentisme només capaç de posar cataplasmes per dissimular la greu malaltia. Això ho fan.