L'expresident català Jordi Pujol, després de confessar que va ocultar al fisc una fortuna durant dècades, admet en un text publicat ahir que encara no s'ha reconciliat amb ell mateix, malgrat que creu que el judici de la història podria donar un «aprovat clar» al seu balanç polític. L'Associació Serviol va publicar al seu web un text de l'exlíder de CDC que va ser escrit per l'expresident català fa un any, a l'agost del 2015, i en el qual Pujol reflexiona sobre la seva situació després de passar uns dies a la seva casa de Queralbs. «Puc dir que no m'he ensorrat, però no puc dir que hagi passsat pàgina», relata el fundador de CDC, que va desaparèixer de l'esfera pública després de la seva confessió a finals de juny del 2014.

El convergent reflexiona sobre el seu llegat polític i afirma que «si un pesador o un jutge o, algun dia, un historiador molt precís hagués d'emetre sentència basant-se en pesos compensats o arguments jurídics o comptables estrictes o en fets, només i sense furgar en la intimitat», podria succeir que «això comportés un aprovat clar per al món i potser per a la Història».

Però per al mateix Pujol, malgrat que són «molt importants» els judicis del poble i de la història, pot ser -prossegueix el text- que «per a la seva pau i per a la seva autoconsideració no n'hi hagi prou» i falti «alguna cosa que ningú li pot donar, que és la seva reconciliació amb ell mateix». Així, l'expresident conclou: «Segueixo sense haver recuperat prou la sensació de pau i d'alegria interior».

«Ho constato. Deixo constància. Amb nostàlgia. Però afortunadament també amb esperança. I l'esperança dóna força», afegeix.