El bisbe de Girona recorda que la unitat és més important que el conflicte

En la seva carta dominical de diumenge que ve, el prelat adverteix, amb el títol de "Diada Nacional de Catalunya, festa, reflexió, identitat i pregària", que "escrigui el que escrigui, pot ser interpretat ideològicament des d'un extrem o des del contrari. M'agradaria situar-me en la 'saviesa de l'Església'".

Després de recordar que els bisbes de Catalunya estan al servei del seu poble i reivindicar les idees del document del 1985 "Arrels cristianes de Catalunya", Pardo recorda que el papa Francesc els ha demanat: "estigueu amb el poble".

No obstant això, també diu que el pontífex defensa que "la unitat preval sobre el conflicte" i que "la realitat és més important que la idea".

Pardo reivindica una "reflexió serena" davant la "complexitat provocada per la crisi econòmica, que amenaça el futur de molts, i per la tensió que genera el desig i el dret d'una bona part dels ciutadans de ser consultats, els compromisos d'haver acceptat una constitució i de formar part de l'Estat espanyol".

També afegeix com a causa "el llistat de reivindicacions pel bé del poble que no han obtingut les respostes esperades, les diverses propostes polítiques que s'ofereixen i les dificultats que comporta un camí d'aquest tipus".

"Independència o no? Estat propi o no? Però en quin tipus d'estat es pensa? Quina configuració i quins valors tindria aquest estat? Quina relació amb l'actual Estat, i en quin marc de drets i deures? Proposta d'un estat federat?", es pregunta el bisbe.

"Continuar formant un sol Estat amb els canvis imprescindibles i necessaris per enfortir la identitat d'una manera real i efectiva? Viabilitat de les propostes en el context actual d'Europa i de les nacions?", inquireix també el prelat.

Pardo fa seves les paraules del papa Francesc que va dir que "el conflicte no pot ser ignorat o dissimulat. Ha de ser assumit. Però si quedem atrapats, perdem perspectives, els horitzons es limiten i la realitat mateixa queda fragmentada. Quan ens aturem en la conjuntura conflictiva, perdem el sentit de la unitat profunda de la realitat".

Segons el bisbe de Girona, "davant el conflicte, alguns simplement el miren i segueixen endavant com si res passés, i es renten les mans per poder continuar amb la seva vida. Altres entren de tal manera en el conflicte que queden presoners, perden horitzons, projecten en les institucions les pròpies confusions i insatisfaccions i així la unitat es torna impossible".

"Però hi ha una tercera forma, -suggereix el bisbe- la més adequada, de situar-se davant el conflicte. És acceptar patir el conflicte, resoldre'l i transformar-lo en l'anella d'un nou procés".

Segons Pardo, d'aquesta manera, "es fa possible desenvolupar una comunió en les diferències, que només poden facilitar aquestes grans persones que s'animen a anar més enllà de la superfície conflictiva i miren els altres en la seva dignitat més profunda".

"Per això cal postular un principi que és indispensable per construir l'amistat social: la unitat és superior al conflicte", reitera Pardo.

"Tampoc podem oblidar aquest encreuament complicat que travessa Europa, sacsejada massa sovint per la violència que amenaça als valors de la llibertat i la democràcia. Que el neguit no impedeixi la necessitat de reflexió, ni la informació bé contrastada, ni el desconeixement de les conseqüències de les decisions, ni la pedagogia del convenciment, i menys la convivència ciutadana", conclou Pardo.