Descobrint la forma de destrucció de la sanitat

10.09.2016 | 10:23

La destrucció de la sanitat pública catalana s'ha consumit. Molta gent voldrà viure, o tenir una bona qualitat de vida, i no podrà per manca de diners. La pedra de toc final ha estat la compra per 5.760 milions d'euros del Grup Quirón per la multinacional, amb base a Alemanya, Fresenius Helios, dominada pel fons de pensions CVC. Catalunya i Espanya passen a ser països amb una sanitat pública només nominal.

Quirón és el principal grup hospitalari espanyol pel que fa a malalts tractats. Maniobres de persones individuals, tots emparats o integrats en un marc polític i econòmic s'hauran enriquit molt.

No és un fet puntual. Durant anys s'ha anat destrossant la sanitat pública, pas a pas, de manera que la demanda sanitària privada creixés, per progressiva degradació i desaparició de l'oferta pública. Per tant, han augmentat les expectatives i el valor del sector privat. El que ara s'ha venut per 5.760 milions podia haver costat una cinquena part fa cinc anys. Hi hauria qui hi hauria guanyat molts centenars de milions. Cal considerar els mitjancers en un gran seguit d'operacions. La naturalesa d'aquests mitjancers pot ser difícil d'afirmar amb precisió però no pas intuir. Cal buscar-los entre els que han actuat per assolir el que ara ens cau a sobre. Certament, d'ideològic no hi ha res de res.

Ha estat un procés llarg, premeditat, estudiat, socialment nociu i ben evitable. Cada vegada que es tancava una planta hospitalària, i n'hi ha moltes que ho estan, es fomentava el cost, però no augmentava la qualitat de res.

Moltes fons mèdiques m'han estat dient infinitat de vegades: "Si no ens haguessin retallat els mitjans en tots els ordres, la sanitat pública s'hauria cruspit en quatre dies la privada, com ha estat fent durant molts anys".

Ara, finalment, hi pot haver una anàlisi de com ha anat tot. En el mateix inici d'una pèssima fi hi trobem a Josep Prat Domènech, amb la seva activitat -ja el 2011- entre la sanitat pública catalana i el grup multinacional United Surgical Partners Internacional (USP) una multinacional que en pocs anys ha esdevingut el principal grup hospitalari d' Espanya. Tot plegat va ser exposat per primera vegada en aquest diari el 25 d'octubre del 2011 amb el meu article «La sanitat catalana privatitzada furtivament», si bé ridículament El País després s'ha atribuït la primícia.

El que ara tenim és el que volia Josep Prat i també, per descomptat, Boi Ruiz, així com el conseller i pianista Toni Comín, presidits per Artur Mas. Sota la seva responsabilitat i per la seva política s'ha anat inflant el preu de les empreses i hospitals privats, en augmentar les expectatives guany. És el que en economia se'n diu béns suplementaris: si un va malament ( la pública, per les retallades), l'altre (la privada) anirà bé, i viceversa. Ho he escrit mil vegades.

Hi ha confessions de part. Així en el febrer del 2012 (sic) quan l' avui multiimputat pel cas Innova Josep Prat era vicepresident de la immensa multinacional USP Hospitals i president de l'Institut Català la Salut de la Generalitat, resultà que, segons informa el Diario Vasco (29.4.12), Quirón va col·locar al hedge fund britànic Doughty, Hanson and Amp, el 35 per cent del capital de Quiron. Llavors, el hedge fund manifestava textualment que hi havia «un importante potencial de crecimiento futuro» (en los servicios de salud en España). Com tenia aquesta certesa, ara confirmada, que no lligava amb el catastrofisme sanitari oficial? Qui estava a la pública, a la privada i en el món de l'especulació financera internacional?

Molts es van equivocar en aplicar un vell esquema de confrontació entre privatització i servei públic. Era força diferent. Al marge de tota realitat es volia destrossar la sanitat pública existent per a potenciar el mercat privat, fomentar la capitalització espectacular de les grans empreses sanitàries autòctones, amb successives absorcions o ampliacions i així poder generar un immens guany a tots els participants. Era empobrir el sector públic (fet ara provat) per generar guanys fabulosos de potser de l' u (sic) per mil (sic) o més. Artur Mas va fer que les guineus estiguessin al càrrec del galliner. Però el galliner preferent no era la concertada. Eren molt més àvids. Miraven més amunt. Hi ha poques persones tan malèvoles com per concebre-ho i executar-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


Sánchez amb dirigents del PSC a Gavà
El PSC fa pinya amb Sánchez en el seu intent de formar govern alternatiu

El PSC fa pinya amb Sánchez en el seu intent de formar govern alternatiu

El líder del PSOE subratlla que no intentar construir una alternativa als populars seria...

Romeva: ´Tard o d´hora haurem de negociar´

Romeva: ´Tard o d´hora haurem de negociar´

El conseller d'Afers Exteriors comenta en una entrevista al diari argentí 'Clarín' que les...

Protecció Civil manté la pralerta de tempestes

Protecció Civil manté la pralerta de tempestes

Per aquest dissabte no s'esperen intensitats de pluja tant fortes però sí força aparell elèctric

El govern de Puigdemont té més alts càrrecs que el de Mas

El govern de Puigdemont té més alts càrrecs que el de Mas

Ho atribueixen a la creació de la conselleria d'Exteriors - El 25% d'alts càrrecs i eventuals del...


Puigdemont demana pressupostos per poder reduir les llistes d´espera

Puigdemont demana pressupostos per poder reduir les llistes d´espera

El president recorda que és imprescindible per activar un pla amb 96 milions de finançament

La Fiscalia dóna per feta la inhabilitació d´Homs, però no preveu una condemna a presó

La Fiscalia dóna per feta la inhabilitació d´Homs, però no preveu una condemna a presó

Fonts del Ministeri Públic expressen dubtes sobre l'ús de la via penal contra Forcadell, tal com...

Enllaços recomanats: Premis cinema