Amb el començament del curs escolar els pobles i ciutats experimenten un canvi substancial en la seva rutina i costums. S´han acabat les vacances i les famílies s´adapten a la realitat que, llevat breus parèntesis de descans per Setmana Santa o Nadal, es mantindrà invariable fins que torni el juny i, amb aquest, l´inici d´un nou període estival. Ara toca portar la mainada al cole, estacionar en doble filera davant mateix de l´entrada perquè, és clar, les pobres criatures no poden caminar vint metres, desar el cotxe amb els quatre intermitents funcionant i que es fotin els altres, discutir-se amb l´agent cívic o el policia municipal que intenta posar un xic d´ordre entre tant de mareig circulatori i traginar el mal humor matinal que ni tan sols podrà apaivagar un esmorzar decent. Davant d´aquesta problemàtica, a Cassà de la Selva han decidit adequar el projecte Kiss and go habilitant zones especials per a aquest «petó i adéu» que mereixeria ser imitat.
A Girona, l´Ajuntament s´ha gastat 118.000 euros en algunes actuacions de millora de les instal·lacions, bàsicament en temes de manteniment, ajustar tancament de finestres, portes malmeses o canvis de radiadors per preparar l´arribada d´un hivern que no sabem què ens té reservat. Segueixen encara, però, escoles en barracons que s´afegeixen al miler que hi ha a tot Catalunya suplint com poden la manca de nous centres i noves aules, una situació que, segons la presidenta de la Fapac, Montse Conejo, no es podrà reconduir fàcilment mentre la Generalitat no destini el 6% del producte interior brut que, segons la llei d´educació de Catalunya, «s´hauria d´haver assolit l´any 2015». Com l´any passat, tampoc s´ha reduït la ràtio d´escolars per classe, ja que si en alguns casos s´han suprimit aules, s´ha optat per repartir la mainada de tal manera que els mestres segueixen tenint el mateix nombre d´alumnes i, en alguns casos, fins s´ha incrementat.
I pel que fa als horaris, continua el problema derivat d´una gran hipocresia institucional. Mentre el Parlament de Catalunya crea una ponència per elaborar propostes encaminades a racionalitzar els horaris i adequar-los progressivament als paràmetres europeus, el Departament d´Ensenyament de la Generalitat obliga els alumnes de secundària a dinar a quarts de quatre de la tarda! És així com se suposa que s´ha d´educar la mainada en els hàbits saludables i en la sensata homologació europea? Educar, que deriva directament del verb llatí educare, vol dir també «criar» o «nodrir per fer créixer» i és justament en l´etapa de l´institut on s´hauria de potenciar més i millor aquest factor decisiu del creixement físic i intel·lectual. Enguany, a Girona s´ha aconseguit que l´institut Carles Rahola pugui tenir servei de menjador, ja que s´ha arribat a un acord per compartir-lo amb l´escola veïna de Taialà de tal manera que, com a mínim, els alumnes de l´institut podran dinar just a l´hora en què s´acabin les classes. Sens dubte ha estat aquest un bon acord però tanmateix aquesta solució no obvia la realitat estructural d´uns horaris irracionals que perjudiquen seriosament el desenvolupament dels nostres joves.
Suposo que els canvis no deuen ser fàcils en un estament com l´educatiu. El professor de sociologia de la UB Xavier Martinez Celorrio diu que «l´escola és l´única institució que no ha canviat de paradigma ni de format mentre que l´economia, la cultura i la vida quotidiana es regeixen per altres paràmetres». Un criteri semblant el trobem al llibre Educacionari, del professor Joan Manuel del Pozo, tot i que l´exconseller arriba a la conclusió que «sempre serà millor una escola amb finalitats educatives clares i mitjans limitats que no pas una escola amb mitjans brillants i finalitats confuses». En qualsevol cas, la scholé dels grecs, segueix essent l´espai d´activitat i de creativitat que entre avui i demà obre les portes a un nou curs.
