El portaveu del Partit Demòcrata Català (PDC) al Congrés, Francesc Homs, va declarar ahir que la sentència de la causa judicial oberta al Tribunal Suprem per la consulta del 9-N està «cantada» perquè serà «condemnatòria», però va advertir que «no s'acatarà políticament».

En roda de premsa després de declarar al Tribunal Suprem i flanquejat per alts càrrecs del seu partit i del Govern com Artur Mas i Neus Munté, l'avui portaveu de la formació catalana al Congrés es va mostrar molt crític per aquesta causa oberta, atès que demostra que «s'està fent política amb els tribunals» en una línia d'actuació que és «seguidisme» del Govern del PP.

Va indicar que aquest procés «polític», «sense garanties judicials», persegueix «un escarment» per desactivar el procés independentista, però va augurar que l'efecte en les institucions i partits catalans serà «al revés».

Dins de les crítiques a la causa judicial, el següent pas de la qual podria ser la petició del suplicatori al Congrés per imputar Homs (cosa que ell considera segura, segons les seves paraules), la Fiscalia ha ocupat el centre d'aquestes crítiques, ja que va dir que actua com a «braç armat» del Govern en funcions i manté «una activitat gregària» amb ell. «La meva sensació és que es tracta d'un procés polític, no jurídic, on el dret és el pretext, però es vol una altra cosa», va prosseguir en la roda de premsa abans d'apuntar que creu que la sentència serà «condemnatòria».

El veredicte, per tant, està preestablert, però va avisar que «?????????no servirà de res», com s'ha pogut comprovar aquests dies vistes les mostres de suport rebudes, provinents de la política catalana.

Segons el seu parer, pel to de les preguntes dels magistrats en un interrogatori que va durar prop d'hora i mitja, i per la sintonia entre aquests i la Fiscalia, va quedar demostrat que «la sentència està feta abans de començar». És «propi d'un procés polític», va rematar.

Més enllà de la resposta a la sentència en un marc merament jurídic, sobre el qual Homs va subratllar que se seguirà actuant, sí va ser més precís en indicar que, «políticament», la sentència no s'acatarà.

Encara que en principi no es va referir a qui desobeirà la resolució de la justícia, va indicar més endavant que davant la situació actual, «les institucions i els partits catalans», en comptes de veure's escarmentades, donaran una resposta «al revés». Va assegurar en aquest sentit que «si s'intenta acovardir, limitar la nostra actuació, o com una molt alta representació em va dir, que és necessari un escarment perquè el procés decaigui, doncs llavors no s'han assabentat de res».

El dirigent català, que abans de la compareixença davant la premsa va celebrar una xerrada informal amb la representació que el va acompanyar per relatar l'interrogatori, va aprofundir en algunes de les preguntes que li van formular. Així, després de revelar que els magistrats li van reconèixer errors en la cèdula de citació, ja que és aforat, va retreure que els jutges hagin exposat, per exemple, la celebració de la roda de premsa del 9-N al Pavelló d'Itàlia de Barcelona, i no a la seu de la Generalitat, o la carta que va signar per demanar a una de les empreses organitzadores de la consulta que seguís endavant.

Fets que, segons les seves declaracions, l'acusació ha utilitzat per acreditar la seva participació activa en la consulta del 9-N, i en conseqüència, per certificar els presumptes delictes que l'han portat al Suprem: prevaricació, desobediència i malversació per no acatar la sentència del Constitucional contra la consulta.

També va desgranar els arguments amb els quals va testificar: que el 9-N del 2014 el Govern va actuar conforme a la legalitat i al mandat democràtic del Parlament, i que aquell Govern del qual va formar part va treballar per garantir els drets de participació de la ciutadania, així com la seva llibertat d'expressió i d'ideologia.