Fonts de la Fiscalia donen per feta la inhabilitació de l'exconseller de Presidència Francesc Homs, però no preveuen una condemna que impliqui una pena de presó. Segons han traslladat a l'ACN, previsiblement ni Homs ni la resta d'imputats pel 9-N, l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, seran condemnats a presó, perquè la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va retirar l'acusació de malversació -l'única que pot comportar penes de presó- per a Mas, Ortega i Rigau, i aquestes fonts consideren dèbils els arguments que permetrien sostenir aquest càrrec de malversació per a l'exconseller de Presidència, investigat al Tribunal Suprem. En un altre àmbit, les mateixes veus expressen dubtes sobre la possibilitat que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pugui ser enjudiciada per la via penal per haver permès la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, perquè la seva actuació, admeten, s'emmarca en la dinàmica de funcionament del Parlament.

La Fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, va llançar una advertència al discurs d'obertura de l'any judicial, quan va prometre utilitzar "tots els òrgans jurisdiccionals", també els penals, per combatre el procés sobiranista.

Així ho fa amb Mas, Ortega i Rigau, per als qui la Fiscalia manté les peticions de desobediència i prevaricació al TSJC, però per als que el juliol d'aquest any -en el seu escrit d'acusacions- va retirar el de malversació de fons.

Fonts de la Fiscalia apunten que el cas de l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, investigat per ara per desobediència, prevaricació i malversació, és més clar dels quatre.

Segons aquestes veus, ho és perquè a diferència de Mas, Ortega i Rigau, el jutge del Tribunal Suprem disposa d'un document probatori: la carta que Homs va signar i fer arribar a l'empresa informàtica T-Systems perquè continués amb els treballs malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional de fer efectiva la consulta del 9-N.

Amb aquesta base, donen per feta una condemna d'inhabilitació per a Homs per les acusacions de desobediència i prevaricació, i consideren que un cop Homs ha declarat al Suprem el cas està gairebé enllestit.

La seva seria una condemna a inhabilitació a la que posteriorment es podrien sumar també les de Mas, Ortega i Rigau.

Amb tot, assenyalen que l'escrit final que el Fiscal presentarà davant el Suprem en el cas d'Homs podria no incloure -com tampoc ha fet al TSJC en el cas dels altres investigats- l'acusació de malversació de fons.

El motiu és que -per ara, i malgrat que no està clara quina serà la decisió final de la Fiscalia- no veuen prou sòlides les proves per aquesta acusació de malversació.

Aquest és precisament l'únic dels tres delictes que podria comportar una pena de presó, fet que situaria Homs davant la possibilitat d'enfrontar-se únicament a penes de multa i inhabilitació.

La Fiscalia dubta de la via penal contra Forcadell

La pretensió inicial del govern espanyol d'encausar Forcadell per la via penal genera dubtes al sí de la Fiscalia. A l'escrit d'incident d'execució de sentència que l'Advocat de l'Estat va presentar davant el Constitucional, l'executiu de Rajoy va demanar als magistrats que 'deduïssin testimoni' a la Fiscalia, és a dir, instar el Ministeri Fiscal a obrir la via penal contra la presidenta del Parlament.

Una petició que el TC podria atendre quan abordi el cas Forcadell, un cop hagi resolt en les pròximes setmanes els recursos del govern basc i la Generalitat contra la reforma de la Llei orgànica del TC que li atorga la potestat d'inhabilitar, suspendre o multar els càrrecs que facin cas omís a les seves sentències i resolucions.

Quan abordi el cas Forcadell, el TC tindrà l'opció d'utilitzar les capacitats sancionadores que quedin vives i, complementàriament, donar llum verda a la petició del govern espanyol per traspassar el cas a la Fiscalia, de manera que la decisió sobre Forcadell hauria passat del govern espanyol al TC, i del TC a la Fiscalia.

Amb tot, fonts de la Fiscalia apunten que és un cas molt menys clar que els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, i expressen dubtes que es pugui sostenir per la via penal.

En primer lloc perquè la seva actuació s'emmarca en el funcionament d'una cambra com és el Parlament, i perquè la mateixa presidenta es va curar en salut en advertir els diputats de les possibles conseqüències de la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.