L'astròleg Richard Nolle defensa que la diferència de distància és mínima i impossible de captar per "l'ull humà"

19.12.2016 | 20:34

La Lluna aconsegueix el seu perigeu o punt més proper a la Terra cada 27,55 dies, però tres o quatre vegades a l'any s'acosta més de l'habitual, coincidint amb la lluna plena. Avui 14 de novembre ho tornarà a fer, en un fenomen que es coneix com a superlluna i que té més de publicitari que d'astronòmic. La lluna d'avui serà la més propera a la Terra des de 1948 i no es tornarà a repetir fins al 25 de novembre de 2034, segons dades de l'agència espacial nord-americana (NASA).

La Lluna té dos cicles: un de lluna plena a lluna plena, amb una durada de 29,53 dies, i un altre que depèn de la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra, perquè cada 27,55 dies el nostre satèl·lit es col·loca en el punt més proper a la Terra, explica el director del Planetari de Pamplona, Javier Armentia. "Són dos períodes diferents, però més o menys tres o quatre vegades a l'any aquesta proximitat coincideix amb la lluna plena i això és el que ara s'ha posat de moda a anomenar superlluna", assegura. Armentia recorda que la paraula superlluna no es tracta d'un terme astronòmic.
El 1979 l'astròleg nord-americà Richard Nolle va encunyar el nom i va augurar que el 2011 es produiria la superlluna més gran amb un augment de terratrèmols, la qual cosa no va passar. "No hi ha superllunes, no existeixen, és un terme publicitari", insisteix aquest astrofísic.

No obstant això, és cert que la terra arribarà al major punt de proximitat amb la lluna coincidint amb la lluna plena. La distància mitjana entre el nostre satèl·lit i planeta és de 384.402 quilòmetres. Quan hi ha perigeu la Lluna està a uns 356.000 quilòmetres i quan hi ha apogeu (punt més llunyà) a uns 406.000. Amb la superlluna del dilluns els càlculs són que la Lluna i la Terra estaran separades per uns 356.500 quilòmetres. La diferència és d'uns 500 quilòmetres i per a l'astrofísic aquesta xifra "no és res". "L'ull humà és incapaç de captar aquesta diferència", explica. Armentia no nega els càlculs de la NASA però insisteix que les superllunes són fenòmens normals: el dilluns no es veurà una superlluna, sinó una "lluna plena preciosa, com la d'octubre".

La NASA assenyala que la propera superlluna serà especialment impressionant perquè precisament aquest satèl·lit no estava tan prop de la Terra des de fa 68 anys, la qual cosa promet -indica al seu web- un bon espectacle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema