Els bolets comencen a treure el cap tímidament en zones del Prepirineu

La temporada podria arrencar si el temps acompanya i es manté la humitat del sòl imprescindible per al creixement de fongs

03.10.2016 | 15:22
Els bolets comencen a treure el cap tímidament en zones del Prepirineu

Es comencen a fer alguns bolets -encara molt pocs- en determinades zones del Prepirineu com al nord del Berguedà o el Solsonès, per exemple. En general, surten allà on ha plogut més el darrer mes i gràcies, és clar, a la indispensable humitat, condicións ine qua non, perquè neixin. Ara bé: que ningú es confongui. La temporada de bolets 2016 de tardor d'enguany és nefasta. La tímida aparició de bolets és encara molt minsa i que continuï i augmenti dependrà, com sempre, que les condicions meteorològiques siguin propícies. Això vol dir, sobretot, que tinguin la humitat suficient per reproduir-se i créixer i que les temperatures hi acompanyin -ni massa fred ni massa calor- i que no faci vent, un dels enemics letals dels bolets perquè asseca el sòl. Així coincideixen a afirmar-ho diferents experts consultats per aquest diari.

Aquesta setmana, els professionals han detectat que comença una incipient i esperançadora floració de bolets. Ho explica Juan Martínez de Aragón, especialista en aquest camp del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb seu a Solsona. De les 120 parcel·les escampades arreu del país que té el centre i que els seus tècnics visiten cada setmana per estudiar-les i fer un seguiment tècnic de l'aparició dels bolets, aquesta setmana han trobat rovellons en 3. Es tracta d'una quantitat gairebé testimonial, cert, però, tot i així, superior a la registrada la setmana anterior, la penúltima de setembre, quan només en van trobar en una sola parcel·la, indica De Aragón.

Els bolets es comencen a fer en aquelles zones on va ploure durant alguns dies de la primera quinzena de setembre. I es poden continuar fent properament a les àrees on ha plogut els darrers dies en punts del Prepirineu. És gràcies a l'aigua caiguda a principi de setembre que els darrers dies "s'han activat els bolets, però això no vol dir que n'hi hagi molts", precisa Juan Martínez de Aragón.

Les primeres espècies a aparèixer són les que s'alimenten de la matèria orgànica i de l'aigua, detalla el tècnic. Per exemple, els xampinyons o bé els apagallums. Posteriorment floreixen els fongs que fructifiquen fent simbiosi amb les arrels dels arbres: rovellons, llenegues, ceps, rossinyols, camagrocs. Aquestes darreres espècies, detalla De Aragón, "necessiten una mica més de temps" per fructificar. Solen aparèixer entre els 15 i 21 posteriors a les pluges, sempre en funció de la sequera que hagi patit el sòl on es facin prèviament.

Hi ha altres casos. Per exemple: una de les espècies que s'ha pogut trobar els darrers dies ha estat el cobejat ou de reig. En aquest cas, les temperatures altes de dia entre 25 i 30 graus li van bé, combinades amb la imprescindible humitat. Amb tot, De Aragón exposa que enguany els ous de reig també han sortit més tard que altres temporades per les temperatures extremes de l'estiu, que han assecat el terra.

I què passarà de cara als propers dies i setmanes? Ningú ho sap. Depèn del temps que faci. Juan Martínez de Aragón exposa que les previsions dels meteoròlegs indiquen que aquest octubre serà calent i amb poques precipitacions. Si és així, això no serà una bona notícia perquè als bolets els cal molta humitat.

Un problema a tot Europa

"Aquest any haurem de patir molt, la gent que vivim d'això" de vendre i comprar uns bolets que aquesta campanya no es troben enlloc. Ho expliquen fonts de l'empresa Bolvent, ubicada a la colònia de Valls de Torroella al Bages. Una de les seves línies de negoci és la compra i venda de bolets per a majoristes arreu d'Europa. La manca del producte estrella de la tardor als boscos catalans no és un problema exclusiu de casa nostra sinó que aquesta escassedat és un maldecap que pateixen en major o menor mesura a la resta de l'estat i en diferents punts del continent europeu, segons indiquen aquestes fonts.

Exposen que a hores d'ara "trobem alguna cosa" a Rússia, Macedònia, Croàcia o Bòsnia, entre d'altres. "En abundància, no n'hi ha enlloc". Els comercials d'aquesta empresa compren trompetes de la mort, rossinyols, llenegues, ous de reig i ceps "molt corcats", per exemple, a Rússia i els vénen sobretot a majoristes de l'àrea de Barcelona. "De rovelló pràcticament no n'hi ha gens". Amb la manca de bolets que experimenta el mercat d'Europa "fem el que podem, perquè, si no n'hi ha, no els podem pas pintar", indiquen fonts de Bolvent. De fet, aquesta manca de matèria primera els està afectant negativament:"estem a menys d'una quarta part del que hauríem d'estar" de volum de quilos de bolets venuts.

Els efectes del canvi climàtic

Cada cop costarà més delimitar clarament les estacions de l'any. La tendència és que progressivament sigui més difícil identificar clarament la tardor, l'hivern, la primavera o l'estiu. I que en comptes d'estacions ens trobem èpoques més o menys prolongades de calor o pluja, segons sostenen els experts en micologia amb qui ha parlat aquest diari. Els efectes del canvi climàtic són un motiu de preocupació per als professionals del sector, com admet Pere Muxí, venedor i comprador de bolets a banda de recol·lector. Per a Laia Ribas, presidenta de la Societat Catalana de Micologia, el gran dubte serà saber com s'adaptaran els bolets a aquesta nova realitat que creu que s'anirà imposant de forma graduals els propers anys.

El mercat té les seves pròpies lleis i quan un producte té molta demanda i n'hi ha poca oferta els preus s'enfilan, tal com indiquen fonts de Bolvent. Això fa que hi hagi una tria de compradors. En el futur si hi ha més demanda que oferta de bolets "hi haurà clients que no hi podran accedir". Si els bolest són cars, no es podran incloure en menús diaris que són més barats i s'hauran de posar a les cartes, més cares. Si l'actual tendència d'escassetat de bolets es manté es poden arribar a convertir "en un producte de luxe si és que n'hi ha".

Pèrdues del sector turístic

Que no es facin bolets és molt més que una mala notícia per als aficionats a buscar-ne. És un greu problema per a les empreses del sector que en compren i venen de frescos però també per a les es dediquen a conservar-los assecats o congelats per comercialitzar-los al llarg de l'any. I també per al sector serveis, que igualment se'n beneficia. Ho admet el conseller comarcal de Turisme del Berguedà , Vicenç Linares. El turisme de bolets suposa ingressos per a l'hostaleria i el turisme però aquesta tardor "no s'aprecia moviment de gent tot i que es comencen a veure algunes cistelles de rovellons", malgrat que "no amb l'alegria d'altres anys". El que no es facturi en aquestes setmanes "ja no es recuperarà", indica Linares. "El bolet mou molt l'economia del Berguedà" i d'altres comarques.

La manca de bolets també és un maldecap per a la Penya Boletaire de Berga, els organitzadors del Concurs de Boletaires de Puigventós, que s'escau aquest diumenge i que arribarà als 60 anys. "Amb bolets o sense el concurs es farà", diu el president de l'entitat, Jesús Perarnau. La festa es farà però sense vendre les cassoletes de bolets frescos cuinats pel seu elevat preu. I, segurament, més d'una categoria dels premis quedarà deserta per falta de producte. Els del concurs infantil -que es planten al bosc perquè la quitxalla en trobin- s'han comprat, com cada any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema