La campanya d'estiu s'ha tancat amb 523 incendis forestals, un 34% més dels que es van produir l'any passat, quan en van cremar 345 del 15 de juny al 15 de setembre. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha subratllat aquest dilluns, en el balanç de la campanya forestal, que tot i aquest augment, "no s'ha produït cap gran incendi, de més de 1.000 hectàrees", fet que ha atribuït a una actuació "professional, ràpida, exigent i internacionalment reconeguda" dels Bombers de la Generalitat. En total hi ha hagut durant aquest període conegut com a campanya forestal 2.547 incendis de vegetació, comptant els forestals, agrícoles i de vegetació urbana, un 29% més que a l'estiu anterior. Jané ha destacat dos dies d'estiu de "greu simultaneïtat" d'incendis, el 19 de juliol i el 5 d'agost, que es van abordar "amb una bona capacitat de resposta".

Els Bombers de la Generalitat han treballat, entre el 15 de juny i el 15 de setembre, en 19.152 serveis, dels quals 2.547 han estat incendis de vegetació amb un total de 2.166,84 hectàrees afectades. La campanya forestal ha estat marcada per unes temperatures molt altes i l'escassetat de pluja, una situació que ha afectat zones veïnes com Galícia, Portugal, València i França, que han patit grans incendis. Tot i aquestes condicions meteorològiques complicades, els màxims responsables polítics dels Bombers han subratllat que a Catalunya no s'ha produït cap gran foc aquest estiu. "La resposta dels Bombers ha estat molt efectiva", ha insistit Jané.

La campanya també ha estat marcada pels episodis de llamps, especialment a les Terres de l'Ebre, a principis de juliol, i al Pirineu, a l'agost, així com per la simultaneïtat d'incendis, amb dues dates destacades: el 19 de juliol, quan van cremar incendis a Rocallaura (Urgell), la Segarra i Santa Coloma de Farners, i el 5 d'agost, amb incendis forestals a la Pobla de Montornès (Tarragonès), Pontils (Conca de Barberà), Cadaqués (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Aquesta simultaneïtat va obligar els Bombers a marcar estratègies operatives concretes per fer-hi front, com atacar primer els incendis petits i així alliberar recursos per als que focs que es podien complicar; una aposta que el subdirector general operatiu, Albert Vilanova, ha qualificat d'"encert".

Del treball realitzat en els darrers mesos, Vilanova també n'ha destacat l'"anticipació", amb dos brífings diaris a la Sala Central de Bombers per fer seguiment del risc d'incendi forestal i la mobilització de recursos operatius a les zones amb més perill, així com la "contundència del primer atac" contra les flames. Aquestes estratègies han estat combinades amb l'ús del foc tècnic, de la maquinària pesada i una nova estratègia, l'EAMI (Esglaonament Actiu Motobombes Impulsió) en incendis forestals en alta muntanya i escenaris de difícil accés.

Memòria de sequera i pluja primaveral

El director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Juli Gendrau, ha ressaltat que altres factors que han condicionat la campanya han estat la memòria de sequera de la vegetació, arrossegada des de l'hivern, que explica que els focs es fessin grans i cremessin amb intensitat, tot i la manca de velocitat. També, la pluja primaveral, que va "carregar de combustible la vegetació".

Els incendis més enllà de l'estiu

Gendrau s'ha referit a la "desestacionalització" dels incendis forestals, que ja no es produeixen només a l'estiu, sinó que poden originar-se en qualsevol mes, també a l'hivern. El 2016 va començar amb un incendi forestal a Albinyana (Baix Penedès) el 6 de gener. El 2013 i 2014 es van produir grans focs forestals a l'hivern, a Vilopriu i Vall-llobrega (Baix Empordà), respectivament.