El Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar ahir la prohibició de les curses de braus que va acordar el Parlament el 2010, en considerar que va envair competències estatals, decisió que el govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona intentaran esquivar perquè les corrides segueixin vetades.

El TC va resoldre -per vuit vots a favor i tres en contra- que l'executiu català va anar més enllà de les seves atribucions en matèria d'espectacles i de protecció d'animals i va decretar que pot regular els espectacles públics, però no pot prohibir una festa que és patrimoni cultural per decisió del Govern central. La ponent de la sentència és la magistrada Encarnación Roca, proposta per CiU per al TC amb acord del PP i del PSOE.

El PP va recórrer un apartat de la Llei catalana de Protecció dels Animals que prohibia les «baralles d'animals i d'altres activitats». La llei catalana, que va sorgir d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), també prohibia «les curses de braus i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de la pica, les banderilles i l'estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros». Quedaven excloses d'aquesta prohibició les festes de toros sense mal a l'animal.

La reacció del Govern català la va fer pública el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que va dir que els toros «no tornaran» a Catalunya «digui el que digui» el TC, i el Govern desplegarà «tots els mecanismes operatius i normatius» amb aquesta finalitat després d'analitzar «a fons» la sentència.

Per al conseller «preval» la voluntat dels catalans expressada al Parlament, cosa que és «inalterable», així com que la prohibició va partir d'una ILP, cosa que atorga segons ell, un «valor afegit».

També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau va reiterar el compromís de la ciutat contra el maltractament animal i va reafirmar que seguiran sent la primera ciutat antitaurina d'Espanya, va explicar que els serveis jurídics ja ho estudien i que la normativa municipal que impedeix infringir sofriment als animals està vigent.

Mentrestant, el president de les entitats taurines de Catalunya, Paco March, va considerar la sentència com «una victòria moral» per al toreig que «obre un nou escenari d'esperança a Catalunya». La plataforma antitaurina que va promoure la ILP i els grups ecologistes van considerar que la sentència és més «política» que «jurídica» i van anunciar que recorreran als tribunals internacionals.

Quant a les reaccions polítiques, el diputat del PSC Jordi Terrades va assegurar que «acompanyaran» el Govern en la recerca de «vies legals» per «impedir» que tornin els toros. Catalunya Sí que es Pot també va donar el seu suport al Govern per buscar conjuntament les vies «legals» per «no acatar» la sentència, mentre la diputada de la CUP Mireia Boya va cridar a la desobediència. Per ERC, el portaveu adjunt al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, va dir que la sentència és una decisió «arbitrària i salvatge» i demostra que a l'Estat «és inconstitucional prohibir que es torturi i assassini un animal de forma pública».

A l'altre bàndol, el líder del PPC, Xavier García Albiol, va celebrar el «cop» que suposa per als independentistes tot i reconèixer que a ell no li agrada aquest espectacle.

El president de C,s, Albert Rivera, va defensar la necessitat d'abordar la qüestió, amb un debat «serè i tranquil» i a escala nacional.