El Jutjat d'Instrucció 6 de Rubí va decretar presó provisional sense fiança per al violador detingut diumenge passat per segrestar, violar, intentar matar una dona a Castellbisbal i robar-li. L'home gaudia d'un permís penitenciari després que li haguessin denegat fins a 13 vegades, tot i els informes favorables de la Junta de Tractament Penitenciari. L'home, Tomás Pardo, ja és a la Model de Barcelona i es va negar a declarar. L'investiguen pels delictes de detenció il·legal, agressió sexual, intent d'assassinat, robatori amb violència i intimidació, lesions i estafa.

Segons el TSJC, el detingut estava empresonat a Brians 1 fins fa uns mesos quan, d'acord amb els informes de la Junta de Tractament, va ser traslladat a la presó de Ponent de Lleida perquè sortia a treballar als tallers penitenciaris de Raimat. De fet, la Junta de Tractament informava favorablement sobre la concessió de permisos a aquest reclús des del 2013.

Des del 2015 ha gaudit de 18 permisos de menys de 48 hores. Aquestes sortides són competència exclusiva de l'administració penitenciària. A banda, el Jutjat de Vigilància Penitenciària número 2 de Catalunya, amb seu a Barcelona, va denegar fins a 13 vegades el permís de més de 48 hores, que requereix autorització judicial. No obstant això, el reclús va recórrer la decisió diverses vegades a l'Audiència de Barcelona, que el passat mes de febrer va acceptar el recurs després de 7 desestimacions.

D'acord amb la decisió de l'Audiència, el Jutjat de Vigilància Penitenciària va iniciar l'execució del permís, però no el va autoritzar plenament fins al juliol, quan es va assegurar que la víctima per la qual havia estat condemnat n'estava informada, tal com estableix el recentment aprovat Estatut de la Víctima. Al juliol, el reclús va gaudir del primer permís amb autorització judicial, i aquest cap de setmana gaudia del segon.

En una de les denegacions de permisos, l'octubre del 2015, la magistrada María José González recordava que la fiscalia s'havia oposat al permís, que el delicte era molt greu, que el compliment de tres quarts de pena serà el novembre del 2017 i la llibertat definitiva l'octubre del 2022. Tot i que el penat havia realitzat el programa de reinserció per presos per delictes violents i sexuals, la jutgessa creia que s'havia de ser «cautelós» abans d'atorgar «l'alt grau de confiança que suposa un permís» i que calia «constatar una major consolidació de la seva trajectòria». Així, proposava que se seguissin donant permisos administratius de dos dies, recordant que la mateixa Junta de Tractament indicava que el contacte amb l'exterior s'havia de fer de forma «progressiva».

En canvi, l'Audiència recordava que la Junta deia que la conducta del reclús estava «avançant molt amb una actitud empàtica cap a les víctimes, corregint la seva impulsivitat» i que ja havia tingut permisos d'hores des del 2014, sense cap incidència i amb una valoració «molt positiva». Experts penitenciaris deien que els fets pels quals va ser condemnat el 2004 van ser un «episodi puntual». Al principi de la pena «minimitzava els fets dient que no ho recordava, que havia consumit drogues i passava per un mal moment», però després del tractament va «interioritzar el desvalor» dels fets i ja era «conscient» del mal causat.

El programa per a presos sexuals el va superar amb resultat «satisfactori» i no consumia alcohol ni drogues des de feia 11 anys. Tot això feia que es considerés que hi havia un «clar desistiment criminal», ja que, per exemple, ara tenia una filla de 8 anys, i bona relació amb la seva família. L'Audiència va adoptar el criteri de la Junta i afegia que el reclús té «una motivació molt forta amb la seva filla i ja té capacitat d'identificar i detectar els factors de risc i evitar-los».

Polítiques de reinserció

D'altra banda, el subdirector general de Rehabilitació, Carlos Soler, va assegurar ahir que les polítiques de reinserció «no han fallat» i va considerar que les millores en aquest àmbit s'han de pensar «quan les coses estan més calmades». Soler va insistir que «el que ha pogut fallar és quelcom que li hagi pogut passar pel cap aquesta persona, que és imprevisible» i va explicar que «s'ha d'analitzar a fons l'incident per veure si es poden trobar elements que puguin ajudar a trobar millores de futur».

D'igual manera, el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va dir que les lleis es projecten amb «caràcter general» i no es poden canviar només perquè en algun cas tingui efectes «perversos». Només si es considera la llei «inadequada» de forma ?«reiterada», es pot proposar la seva revisió i reforma. Referint-se al cas del violador, Lesmes va recordar que l'objectiu de la presó és la resocialització dels reclusos.