El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va avalar ahir la reforma de la seva llei orgànica que li permet suspendre cautelarment alts càrrecs o autoritats polítiques que desobeeixin les seves resolucions, com podria ser el cas de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. La resolució es va adoptar per 8 vots a favor i 3 en contra, sense la unanimitat que buscava el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos i després que la ponent original de la sentència, Adela Asúa, -que presentarà un vot particular- renunciés a la redacció del text per discrepàncies amb el sector conservador.
D'aquesta manera, l'alt tribunal rebutja el recurs del Govern basc contra la reforma de la llei que el regula, una reforma que va aprovar durant la legislatura passada la majoria del PP al parlament com a resposta al sobiranisme català.
La citada reforma, que el TC?ha considerat d'acord amb la Constitució, posa en mans del Constitucional potestats per obligar a l'obediència de les seves resolucions. El TC ha debatut els últims mesos si és o no constitucional aquesta capacitat sancionadora cautelar per obligar a l'obediència de les seves sentències.
La primera ponència que es va portar al ple preveia rebutjar aquesta potestat i acceptar, almenys parcialment, el recurs del Govern basc. Amb tot, l'esmentada proposta, redactada per la vicepresidenta, no va aconseguir el suport dels 11 magistrats (i, singularment, no va aconseguir el suport de la majoria, d'orientació conservadora) per la qual cosa el president del TC li va encarregar una altra a Pedro González-Trevijano.
La ponència d'aquest magistrat, que accepta la constitucionalitat de la reforma de la Llei Orgànica del TC que dota aquest de la capacitat d'adoptar mesures cautelars i de la possibilitat de suspendre en l'exercici de les seves funcions els alts càrrecs que desobeeixin les seves sentències, és la que ha acceptat la majoria.
La decisió d'ahir trenca la unanimitat que, fins ara, havien suscitat les resolucions del Tribunal Constitucional vinculades amb el sobiranisme català (en aquest cas, la relació s'estableix per la reforma va ser ideada pel Govern com a resposta a les desobediències al TC del Parlament i la Generalitat).
