L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va declarar ahir com a investigada per delicte electoral davant del jutge al qual va plantar dues vegades, després de ser detinguda pels Mossos d'Esquadra, un arrest que va tensar la relació entre la CUP i el Govern en plena negociació dels pressupostos.

Venturós, que es va negar a comparèixer davant del jutge quan va ser citada els 5 d'abril i 17 d'octubre per dos delictes electorals (per no retirar l'estelada durant les eleccions del 27-S i el 20-D), va canviar ahir d'estratègia i, després de ser detinguda, sí que va respondre tant al jutge com el fiscal, davant els quals va al·legar que no va impedir als Mossos que retiressin la bandera estelada.

Agents de paisà dels Mossos, complint una ordre del titular del jutjat d'instrucció 1 de Berga, es van personar a les 7 del matí a la porta de la casa de l'alcaldessa i, després de tenir temps per fer les gestions que necessités, la van detenir i traslladar al jutjat.

El diputat de la CUP Benet Salellas, advocat de l'alcaldessa, va ser molt crític amb l'actuació dels Mossos i va instar el Govern a aclarir si està «amb la justícia espanyola» o amb els «càrrecs electes independentistes» catalans. «Estem molt dolguts i enfadats amb el Departament d'Interior», va exclamar Salellas, que va denunciar que la detenció es va produir «de matinada i sense cap publicitat», i això va crispar la CUP. Salellas es va preguntar si els Mossos haurien de començar a «desobeir ordres judicials vinculades amb el procés cap a la independència», en ple debat sobre la via unilateral.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, va sortir al pas de les crítiques i va defensar l'actuació dels Mossos, ja que com a policia judicial, va al·legar, tenen l'obligació de complir amb les ordres del jutge.

«L'origen del debat no és l'actuació dels Mossos, és per què estan judicialitzades tantes actuacions, per què tants ajuntaments reben requeriments», va indicar Jané, que la setmana passada ja havia advertit que la policia està per complir i fer complir la llei.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va limitar a mostrar el seu suport a Venturós i als «càrrecs electorals que pateixen persecució per les seves idees», mentre que la portaveu, Neus Munté, es va apressar a demanar a la CUP que no es deixi enganyar per «les trampes que posa l'Executiu del PP» i va demanar que no afecti als pressupostos. Venturós va rebre el suport, entre altres, de la presidenta del Parlament, Carme?Forcadell, i de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Venturós declarava finalment durant uns vint minuts i va al·legar que no va rebre cap requeriment de la Junta Electoral per retirar l'estelada i que tampoc no va impedir als Mossos que la despengessin el mateix dia de la jornada electoral.

A preguntes de la seva defensa, Venturós va explicar que la seva decisió de no treure l'estelada de la façana del consistori obeïa a un motiu «polític», ja que creu que no havia de retirar-se perquè el ple del 6 de setembre del 2012, quan ella encara no era alcaldessa ni regidor, va acordar que calia mantenir fins que Catalunya fos independent.

El jutge, que té obertes dues causes contra Venturós per dos delictes electorals, va deixar-la en llibertat, però la va obligar a fixar un domicili i un número de telèfon i li va advertir que s'exposa a ingressar a la presó si torna a plantar al jutjat quan se la requereixi.

En un acte, redactat en català, el jutge Albert Ejarque avisa Venturós que, si torna a desacatar, podria dictar-se de nou una ordre de detenció que, «en el seu cas, podria ser elevada a la presó». Pels dos delictes de l'article 144.1 de la llei electoral, Venturós s'exposa a penes d'entre tres mesos i un any de presó i a entre 6 i 24 mesos de multa per cadascun, encara que al llarg del procés penal obert podria variar la seva qualificació.