La vicepresidenta del Constitucional, Adela Asúa, i el magistrat Fernando Valdés creuen que el tribunal ha entrat en un «pendent perillós» en analitzar la constitucionalitat de les normes autonòmiques i anul·lar-les per una «difusa idea de menyscabament competencial». Asúa i Valdés critiquen aquesta «preocupant línia jurisprudencial recentment en expansió» en el vot particular que formulen a la sentència en la qual el Constitucional anul·la la prohibició dels toros a Catalunya.

Tant ells com el magistrat Juan Antonio Xiol han plasmat el seu desacord amb la decisió de la majoria del ple del TC, que va considerar que la llei catalana menyscaba la competència de l'Estat per preservar el patrimoni cultural comú, atès que la tauromàquia gaudeix de la protecció per llei i sosté que Catalunya pot regular els espectacles taurins però no prohibir les curses de braus.

Però la vicepresidenta del tribunal ha formulat un vot particular al qual s'ha adherit Fernando Valdés, en el qual posa en qüestió la interpretació de la resta dels magistrats pel que fa a l'atribució de competències. Segons el seu parer, un mandat genèric de protecció de la tauromàquia no és suficient per declarar inconstitucional una prohibició expressa de les curses de braus que s'empara en dues competències autonòmiques: la protecció dels animals i la regulació dels espectacles públics.

Una prohibició que «no és capritxosa» ni tampoc «sobtada», doncs els legisladors catalans han avançat en el nivell d'abolicionisme progressivament. Els magistrats critiquen un plantejament que ja no només serveix per anul·lar normes autonòmiques que incorren en «una contradicció normativa frontal i insalvable» amb una llei estatal del bloc constitucional, sinó que permeten anar més enllà. És a dir, incloure com a noció d'inconstitucionalitat «una difusa idea de menyscabament competencial» aplicat a normes autonòmiques «que compten amb una empara competencial inequívoca» i anul·lar normes, encara que no s'acrediti que existeixi un precepte estatal incompatible amb el contingut d'aquella llei d'una comunitat autònoma.

Això depèn d'apreciacions subjectives sobre el grau tolerable o intolerable d'interferència entre les dues normes, exposen els magistrats, que alerten sobre el «pendent perillós» en què entra la noció de constitucionalitat amb aquesta nova tendència.

Tampoc Juan Antonio Xiol està d'acord amb el contingut de la sentència, en el seu cas per estimar que les competències autonòmiques de protecció animal i espectacles públics són les més concernides amb aquesta matèria.

Segons el parer d'aquest magistrat del Constitucional, la protecció de la tauromàquia no pot imposar-se a tot el territori nacional, tenint en compte que la seva implantació és diferent en funció del territori, com demostra la seva prohibició a Canàries. Considera que la sentència hauria d'haver ponderat l'elevat nivell de desafecció a la tauromàquia a Catalunya els últims anys i no oblidar que la Constitució no consagra una única cultura, sinó que protegeix «les cultures» «dels pobles».