Encara no he pogut visitar l'exposició temporal Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà. És una pena que unes estàtues decapitades i un indret, el Born, siguin el motiu del debat i no l'essència immoral del franquisme. Aportaré un petit moment de la nostra història per tal de combatre aquells que qüestionen la capacitat de lluita del poble i aquells que menysvaloren la capacitat de depravació del règim feixista espanyol que encara l'any 1976 va ser capaç de grans atrocitats.

A Catalunya i a Espanya hi va haver un acord general d'acceptar la reconciliació. Ara bé, l'esquerra es va equivocar en acceptar l'oblit. Mai es pot acceptar l'oblit dels que van lluitar per les llibertats i els drets humans. A la fi faran creure a les noves generacions que la democràcia és cosa de quatre polítics de dretes i sobretot mercès al rei. Avui vull aportar una petita història, és la història d'un amic. Va ser el meu "jefe" quan militava a la Joventut Comunista de Catalunya, ell n'era el secretari general i des de llavors som amics. No fa gaire, un dia que dinàvem plegats, em va dir que havia trobat una foto de Massimo d'Alema (va arribar a ser el primer ministre italià) en un acte de la joventut comunista a Barcelona. En aquell dinar van començar a aparèixer documents clandestins, fotografies i records. És, doncs, la petita història d'un moment concret que desmitifica la transició espanyola a partir d'un cas proper.

Domènec Martínez era l'any 1976 el secretari general de la JCC. Com a tal, era membre de la direcció de la Unión de Juventudes Comunistas de España. El dia 17 d'abril de 1976, en sortir d'un sopar a Madrid, la tenebrosa Brigada Política i Social -la policia política del franquisme- va detenir tota la direcció de l'UJCE -Elia Martínez Caba, José María Duplá, Ángel Ezama, José Luis Aparicio, Domènec Martínez, Víctor Vinyuales, Concepción Fondo i Rafael Carmona-. Els van aplicar la legislació antiterrorista i, per tant, van estar detinguts i incomunicats durant tres dies a la Dirección General de Seguridad (revista Realidades 6-5-1976). Un cop passades aquestes 72 hores, el jutge Gómez Chaparro del "Juzgado de Orden Público número 1" va autoritzar la pròrroga de la detenció cinc dies més. En el transcurs d'aquests vuit dies els detinguts van ser brutalment torturats. L'editorial de la revista clandestina de la JCC Jove Guàrdia (10-5-1976) explicava que a banda de cops per tot el cos i maltractaments de tota mena, se'ls van aplicar altres sistemes de tortura, com ara el quiròfan o penjar-los pels peus. Al final sempre hi ha testimonis, transcrivim, tot i que és un document més llarg, un petit extracte de l'entrevista que el cineasta Juan Antonio Bardem va poder fer als detinguts a Madrid:

El interrogatorio ¿Cómo es? ¿Dónde se hace? ¿Cómo se hace? ¿Quien lo hace?

- Te llevan a un despacho. Te quitan las esposas -que son propiedad del guardia, que se las lleva- y entonces los inspectores te ponen las suyas propias. Posteriormente, cuando empieza el "baile", te llevan a un cuartito pequeño para que los gritos y los golpes no molesten a los que están en las oficinas.

(...)

- Pegan. Entonces ya lo que les importa es sacar una respuesta, la que buscan o les conviene y pegan. Pegan uno solo, o dos, o todos.

Vamos a precisar. ¿Qué clase de golpes?

- Bofetadas, puñetazos, patadas, rodillazos, tirones de pelo, golpes con porra, golpes de karate, retorcimientos de brazos, pisotones...

¿Golpes dolorosos o simples amagos?

- Buscan los puntos dolorosos del cuerpo y susceptibles de no dejar huella visible. Testículos, estómago, riñones, bazo...

- Y en la cara. Es corriente que te peguen con ambas manos y con fuerza en los dos oídos al mismo tiempo. Eso te aturde y te desequilibra.

- Hay una escalada prevista tanto en la dureza de los golpes como en su forma de administrarlos: bofetadas, puñetazos, patadas.

¿Y después?

- Después ya son métodos típicos de tortura. Tienen un catálogo de procedimientos que ellos mismos llaman "juegos".

- Por ejemplo: el camello, el pato, la ruleta rusa, el quirófano, la gimnasia...

- El camello es un "juego" para agotarte físicamente. Consiste en colocar los brazos y manos esposadas debajo de las corvas, ponerte un peso encima -varias mantas cuarteleras, libros gruesos, guías telefónicas...- y hacerte caminar en esta postura curvada durante varias horas.

¿Y si te desmayas?

- Te reaniman a golpes.

- Mientras el "camello" camina, los presentes se entretienen en pegarte patadas, bofetadas dobles... Uno no ve nada, sólo las baldosas del suelo y tu propio sudor que cae. Y al mismo tiempo te insultan.

- A mi mujer la detuvieron conmigo. Estaba embarazada de tres meses. Me decían: "¿De quién es el hijo, cabrón, tuyo o de Marx? La hemos inyectado y vas a tener un hijo tonto".

- El "pato" es un "camello" perfeccionado. La posición es similar pero al esposarte más abajo, sólo puedes andar, desde luego en cuclillas, pero de puntillas. Después de una hora estás completamente deshecho.

- La "ruleta rusa" viene casi siempre después de los otros dos juegos, cuando ya estás agotado. Consiste en situarte dentro de un círculo de 5 ó 6 funcionarios y cada uno te hace la misma pregunta y te pasa al otro. Si la respuesta es negativa, a fuerza de golpes surtidos y de gran variedad. Y todo esto esposado, con las manos atrás y que son muy cuidadosos para que no te hieras o golpees con filos de mesas o armarios. Nada de señales: esa es la idea.

- El "quirófano" es, dentro de los que conocemos, el número bomba, la apoteosis. Preparan un escritorio como mesa de operaciones. Te tumban a lo ancho de él. Te cuelgan así las piernas desde las corvas y el tórax i la cabeza. Boca arriba. Así el estómago está tenso y los testículos bien a la vista. Las manos esposadas a la espalda.

- 5 o 6 policías te golpean continuamente: puñetazos en el estómago y los testículos. Hay diversos estilos que se suceden rítmicamente y todos con la máxima contundencia. Así, uno te aporrea como si batiese un tambor con los puños. Otro te sacude "ganchos" potentes, otro es especialista "testicular", es decir, tiene gran perfección en los puñetazos en los testículos. La reacción tuya al golpe es arquear el cuerpo, parece como si la columna vertebral fuese a romperse. Alguno después de este tratamiento ha tenido graves lesiones de columna. Un compañero se pasó dos años enyesado y en cama a resultas de este "juego".

- A mi me hicieron beber agua antes de la sesión y durante el "juego" se ufanaban de que me la hacían verter por las narices.

Y, en general, la sesión ¿cuánto dura?

- ¿De interrogatorio o de juego?

- De interrogatorio un promedio de 10 a 12 horas diarias, con dos o tres sesiones al día. Empezando a cualquier hora del día o de la noche. Por ejemplo, a las dos o tres de la madrugada. Los juegos, sobre un par de horas en cada ocasión.

(...)

¿Y la tortura psíquica? ¿Qué formas tiene?

- Me llevaron a un despacho donde tenían a mi mujer y delante de ella me interrogaron. Cuando no respondía empezaron a pegarme ante su vista. Y volvieron a hacerlo una y otra vez. Al mismo tiempo me amenazaron con pegarle a ella, a su vez, si no respondía.

- A veces te hacen creer que alguien de los tuyos está siendo "tratado" en un despacho. Abren fugazmente una puerta, ves algo o a alguien; oyes quejidos, gritos, llantos y, realmente, te crees que sí están allí. A veces es cierto y entonces es aún más horrible. Es la angustia de la impotencia.

¿Qué podéis decirme del trato de la policía con las mujeres?

- Es prácticamente igual al que hemos sufrido nosotros. Quizás sean más cuidadosos en el sentido de procurar menos posibilidades de señales, que en ellas serían aún más escandalosas. Hay además, frecuentemente, amenazas más o menos veladas de violencia sexual. Cuando alguna de ellas está embarazada tienen sumo cuidado de no provocar un aborto y no golpear en el vientre, pero sí en el resto del cuerpo. Por otra parte se ensañan más en el lado psíquico de la violencia.

La noia embarassada de tres mesos, setmanes després va perdre el fill. El seu company, també detingut, no va suportar el trauma i es va suïcidar un temps després. El pare de Domènec Martínez envia una carta al Director General Adjunto de la DGS. En la resposta, aquest adjunta una tarja de Manuel Fraga Iribarne, Ministro de la Gobernación.

Els advocats dels detinguts van ser Tomás Duplà del Moral, José Manuel Moreno, Javier Sauquillo (que van assassinar uns mesos més tard, el gener de 1977, al despatx d'Atocha) i els més coneguts José María Mohedano i Cristina Almeida. El ressò de la detenció va ser molt important. Fins i tot la revista Cuadernos para el Diálogo va ser segrestada degut al fet que va dedicar un monogràfic a la pràctica de la tortura, on s'hi incloïa el cas que ens ocupa. Per la mateixa raó el director de la revista Cambio 16 va ser cridat a declarar al Jutjat d'Ordre Públic.

La policia buscava a Terrassa l'aparell de propaganda de la JCC, el lloc on s'imprimien les octavetes i la revista Jove Guàrdia. Encara el busquen! Domènec Martínez i Jordi Castàn n'eren els responsables. El pis era situat al barri de les Fonts de Terrassa. Avui hi viu una família que no sap les activitats que fa 24 anys s'hi realitzaven.

En la reunió en què varen ser detinguts es preparava la IV Conferència de la UJCE. Els detinguts van passar a la presó de Carabanchel i van sortir en llibertat el 15 de juny de 1976. La conferència no es va poder celebrar fins als dies 10 i 11 d'octubre de 1976, i es va fer al seminari de Sentmenat. En els documents es reclamava "l'amnistia total" i la "creació de governs provisionals, des del primer dia de la ruptura, al País Basc, Catalunya i Galícia". En l'acte de cloenda celebrat a Barcelona, al barri del Guinardó, hi va participar el dirigent en aquella època de la FJCI -organització juvenil del Partit Comunista Italià- Massimo d'Alema, exprimer ministre d'Itàlia.

No tot van ser flors i violes a la transició. Uns lluitaven per la llibertat, altres en contra. La llibertat va ser possible perquè milers de persones anònimes -la major part molt joves- van deixar-hi la pell.

Fins a l'any 1976 testimonis com aquest n'hi ha a milers per a tot aquell qui vulgui saber-los.