El Partit Popular va presentar la ponència econòmica i d'administració territorial que discutirà i provarà en el proper congrés dels populars, previst per al febrer. En aquest text, el partit deixa clar que vol que el seu document estratègic en matèria territorial tancarà la porta a qualsevol possibilitat d'admetre la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, i rebutjarà les iniciatives «unilaterals» en aquest sentit.

La ponència també parla de reformar la Constitució, però condicionant-ho a què hi hagi un «consens des del punt de partida», pactant abans d'iniciar la modificació quins elements es tocaran i fins a quins límits. El text del congrés dels populars també aposta per un model d'Estat basat en «les autonomies», barrant el pas així a les iniciatives més federals que puguin aparèixer, es reivindica «el paper del Senat» i es pretén donat més pes a la Conferència de Presidents Autonòmics.

Els populars celebraran al febrer el seu XVIII congrés del partit. A poc a poc van fent-se públiques les ponències marc amb les que es treballaran, i ahir va sortir a la llum el text que inclou el posicionament que adoptarà la formació envers el conflicte territorial i el model d'Estat. En aquest sentit, el document defensa «la sobirania nacional», de la que assegura que «és exclusiu titular el poble espanyol». «Defensem la integritat de la sobirania nacional, com a qualitat inherent i indelegable del poble espanyol, de la qual ningú pot disposar de forma autònoma i que ningú hauria de qüestionar de forma unilateral», s'afirma amb rotunditat, afegint que el PP «reafirma que no cap al nostre país, en la nostra Constitució i en el nostre ordenament jurídic, un referèndum d'autodeterminació».

A més de tancar així la porta a cap possibilitat de pactar una consulta, la ponència destaca que això «ve a reconèixer el valor de la unitat de la Nació Espanyola, com a suma de vocacions i voluntats».

A banda, el text accepta l'impuls d'una reforma de la Constitució, tot i que condicionada a posar-hi límits i topalls. «Qualsevol reforma que es plantegi ha d'anar inexcusablement acompanyada d'un consens en el punt de partida i en l'horitzó d'arribada. Ha d'existir un acord previ sobre quins problemes es detecten i quines solucions es plantegen. Ha de definir-se clarament de quina forma es van a abordar i quin grau d'acord existeix sobre aquest tema», asseguren. També avisen que fer una reforma de qualsevol altra manera «suposaria un exercici polític irresponsable i arriscat, ja que qualsevol reforma constitucional hauria de concitar el consens assolit per a la seva aprovació».