n La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va acceptar la petició de la fiscalia per sol·licitar a dos diaris de Barcelona diverses notícies sobre les conclusions de la comissió del procés constituent de finals de juliol. Tot i que inicialment havia denegat la petició per considerar «innecessari» incorporar els textos periodístics, ara sí que ho estima pertinent, després d'un recurs de la fiscalia, tot i l'oposició de la defensa, «per obtenir una major concreció respecte dels rumors relatius» a la possibilitat d'introduir en l'ordre del dia del ple del 26 de juliol la votació de les polèmiques conclusions.
Amb la incorporació d'aquestes informacions periodístiques, la fiscalia volia demostrar que la votació de les polèmiques conclusions era «previsible». Així, s'incorporaran a la causa una pàgina d'El Periódico del 21 de juliol i una altra del 26 del mateix mes on el titular deia «Junts pel Sí y CUP desoyen el aviso del Constitucional», i dues pàgines més de La Vanguardia dels dies 23 i 26 de juliol.
Fa uns dies la magistradaja va demanar a la secretaria general del Parlament que en el termini de dos dies li fes arribar les al·legacions dels lletrats de la cambra catalana en resposta a la petició d'empara que el PSC va presentar en relació a les tres ponències conjuntes per desenvolupar les anomenades lleis de desconnexió: la llei de transitorietat jurídica, la llei catalana de protecció social i la llei d'administració tributària. Així, el TSJC acceptava la petició de la defensa de Forcadell.
En la mateixa providència amb data de 29 de desembre, Alegret també acceptava la petició de la fiscalia de demanar al Parlament que remetés en el termini de dos dies l'informe i l'acta de la Mesa respecte a la moció presentada per la CUP amb l'objectiu de ratificar la vigència de la declaració del 9-N, quan ja estava suspesa. La Mesa va admetre a tràmit la moció però amb la condició que el contingut fos modificat durant la tramitació parlamentaria.
La magistrada també va acceptar la petició de la fiscalia de demanar al Parlament informes i actes de la Mesa d'antecedents en què no es va acceptar el debat sobre un referèndum d'autodeterminació. Concretament, fa referència al cas del juliol del 2010 quan es va rebutjar una iniciativa popular registrada pels diputats de Solidaritat sobre la celebració d'un referèndum i un altre cas, del juny del 2009, en què la Mesa va rebutjar una iniciativa popular presentada per un grup de ciutadans que també demanava la celebració d'un referèndum.
