Referèndum: aquest 2017, o caixa o faixa

El Govern català ho ha apostat tot a un número, i la ruleta ja ha començat a girar. Si no hi ha referèndum després d´haver-lo promès, i haurà un terratrèmol polític. I si n´hi ha, potser també.

08.01.2017 | 13:09
Referèndum: aquest 2017, o caixa o faixa

Fins aquí hem arribat o, com diuen els croupiers de Montecarlo, rien ne va plus. El Govern català ho ha apostat tot a un sol número: a la celebració aquest any d´un referèndum d´independència. Si no compleix la promesa, l´hecatombe pot ser de les que fan època. I si la compleix... si la compleix tampoc no està gaire clar que serveixi de res. Per això Diari de Girona ha volgut conèixer l´opinió de quatre homes que, des d´ideologies ben diverses, són bons coneixedors del temps i tenen fama de parlar clar.

Vagi per davant, i perdonin l´spoiler abans no comencin la lectura, que cap d´ells creu que el 2017 arribi la independència, fins i tot tenen seriosos dubtes que se celebri el referèndum. Inclús Josep Huguet, exconseller i destacat membre d´ERC, sembla força resignat en aquest sentit. No fa gaires dies hauríem afegit que tal cosa suposaria la mort política de Puigdemont, però s´ha avançat i ha anunciat que d´aquí a un any ja no serà president.

L´any es presenta per tant políticament mogut, coincideixen els quatre experts. Per una banda s´espera que el Govern espanyol intenti rebaixar la tensió -sense creuar mai la línia vermella del referèndum-, però alhora es produirà un degoteig de judicis contra polítics independentistes.

Per la seva banda, i per contribuir al que sembla més una comèdia que una tragèdia, el Govern català manté l´organització del referèndum més en secret que la fórmula de la Coca-Cola. Per no donar pistes a Espanya, diu.

Mentre uns i altres juguen a amagar, els comuns es disposen a crear un nou partit que aspira a convertir-se en referent de l´esquerra catalana. Així estan les coses i així les veu el nostre pòquer d´experts.

Alfons lópez tena

[Lopez Tena va sol·licitar que constés com a declaracions seves el següent fragment d´un article que ha publicat recentment a la revista Business Insider: http://www.businessinsider.com/why-catalonia-should-secede-from-spain-and-why-it-wont-2016-2

L'aspiració a la independència s'ha estancat en un fangar de wishful thinking, un marxià sospir de la criatura oprimida commovedor i ineficaç alhora, com albirava el senador que em va preguntar a Washington el 2011: «El seu poble vol la independència o solament manifestar-s´hi a favor?»

Una part substancial dels catalans i llurs polítics desitgen fort la independència com un regal que els serà atorgat per una comunitat internacional de bon cor que obligarà Espanya a permetre un referèndum vinculant.

No hi haurà mai un govern espanyol autodestructiu disposat a córrer el risc de perdre Catalunya: el 16% de la seva població, el 19% del seu PIB, el 24% de les seves exportacions, un proveïdor net de 20.000 milions d´euros d´impostos espoliats cada any. Pitjor que tot això, perdre Catalunya fora una amenaça existencial per a la visió de si mateixa d'una orgullosa Espanya que cap govern responsable pot permetre que succeeixi passi el que passi, qualssevol siguin els costos i circumstàncies d´impedir-ho.

Atènyer-la, però, és molt poc probable perquè els catalans no n´adopten el criteri de Colton ­-«La llibertat no descendrà a un poble, un poble ha d´elevar-se a la llibertat. És una benedicció que s'ha de guanyar abans de gaudir-ne»-i llur profundament arrelada mentalitat fuig del risc, gens disposats com són a prendre el poder en un enfrontament amb els espanyols que, tot i que pacífic, els faria fora de la seva zona de confort de supremacia moral com a paradigmàtica bona gent somrient.

Un desig en comú escalfa llurs cors, però només una forta voluntat i tremp són capaços de fer realitat els desitjos. Els catalans en manquen i voten reiteradament per polítics incompetents i febles que calmen les catalanes pors i estimulen llurs virtuts morals no fornint res ni aconseguint cap resultat, compartint ambdós, polítics i votants, bona consciència en abundoses sessions de càlida teràpia comunitària on es llepen les ferides.

D'aquests tropismes paralitzants brolla la més probable perspectiva de les pròximes dècades: una extremadament avorrida i aspra desfilada de catalans irritats i espanyols molestos, aquests indisposats a deixar marxar els catalans, aquests indisposats a marxar per si mateixos.
Previsió sobre la independència de Catalunya? Altament improbable.

Pau Canaleta

Efectivament aquest any serà el del «caixa o faixa». Aquest 2017 hauria de ser la fi del procés tal com l'hem entès. En un sentit o un altre. O bé es realitza el referèndum i això provoca canvis passant a una altra situació en les relacions entre Catalunya i Espa­nya que deixi enrere el procés tal com l'hem entès, o bé, si no hi ha referèndum, es convocaran unes eleccions en les quals saltarà pels aires l'actual equilibri de forces dins el sobiranisme i pot sortir-ne un Parlament diferent de l'actual. Tant en una situació com en l'altra, el procés es transforma, ­segurament en quelcom similar però amb altres paràmetres.

La principal raó que aquest 2017 sigui la fi del procés tal com l'hem entès és bàsicament que ens trobem en un final del cicle polític que ja anat molt lligat a la crisi econòmica. Aquest cicle, que es va iniciar amb la sentència contra l'estatut el 2010, ha arribat al 2017 paral·lel a una crisi econòmica i institucional sense precedents. La crisi econòmica va quedant enrere -que no les seves conseqüències- i entrem en un nou cicle, en una nova fase. També el procés. A la tardor del 2017 hi haurà un canvi, en una direcció o una altra. Però tenint en compte l'equilibri de forces dins la societat catalana, el canvi no serà radical. Hi haurà un gir suau, no un canvi brusc.

Josep Huguet

Aquest serà un any decisiu perquè així ho han volgut els grups parlamentaris que tenen majoria, que estan a favor de la celebració del referèndum. Ara bé, no podem saber el resultat, no sabem què passarà. L´Estat espanyol ha agafat una via clarament judicial, per tant és molt difícil que el conflicte torni a la via del diàleg, com de fet s´ha demostrat els darrers dies amb detencions i imputacions d´implicats en simples delictes d´opinió. O sigui, que el que és segur és que en aquest 2017 tindrà lloc un gran pols entre l´estat centralista i la majoria del poble català. El resultat és incert, ja que l´estat té trumfos amagats.

Del que estic segur és que no serà un any de «caixa o faixa», sinó de «caixa o caixa», perquè la independència arribarà segur, si no és aquest any, el 2029, com vaticinava el matemàtic Deulofeu. Això és irreversible, Espanya no funciona i no ofereix als catalans res que puguem ni debatre. Si aquest any no hi ha ni referèndum ni independència no passa res, perquè si hi ha frustració, haurà sigut provocada per Espanya. Serà, a més, una frustració que durarà dos dies, perquè Espanya ens dóna pel sac contínuament i això ens continuarà donant forces per marxar-ne. És inevitable, la ruptura amb l´estat arribarà, sigui aquest any, sigui d´aquí a 10. Des que ens van tombar l´estatut, la cosa ha anat per la via de l´homogeneïtzació i la centralització.

Catalunya ho té difícil, és innegable, però és que Espanya ho té impossible, Espanya no té absolutament res. Catalunya, en canvi, té futur, la gent que no és separatista és la jubilada, els joves són quasi tots independentistes.

Inclús si l´estat aquest any guanya la batalla judicial contra el procés, serà una victòria pírrica, ja que Espanya no té res a oferir. Els espanta fins i tot una simple reforma consticional, perquè tenen por que el poble els castigui. Són uns covards.

Xavier Arbós

Crec que la solució serà acceptar la impossibilitat del referèndum, però la notícia l´haurà de donar algú de fora del govern, per exemple un membre del Pacte Nacional pel Dret a Decidir»

Aquest any serà definitiu per una raó molt senzilla: perquè hi haurà una convocatòria de referèndum. Però un referèndum que no sigui pactat amb l´Estat espanyol és una inutilitat, no serveix de res, i ho saben perfectament els que el convoquen. Per tant, el que hauran de fer és mirar de sortir d´aquest embolic en què s´han ficat. I no serà fàcil.

Crec que la solució que adoptaran serà acceptar la impossibilitat de celebrar el referèndum. Però la notícia als ciutadans no la poden donar ells, és a dir els polítics que ens han dut fins aquí, sinó que haurà de fer-ho, per exemple, algun membre destacat de Pacte Nacional pel Dret a Decidir, naturalment deixant clar que des de Catalunya s´han fet tots els possibles però que ha sigut impossible a causa de la intransigència de l´altra banda.

Si no se n´han sortit fins ara, ha sigut per ineptes. El resultat del 27-S els donava l´oportunitat perfecta de dir «hem estat a punt d´aconseguir-ho, hem de continuar treballant». En lloc d´això, van decidir tirar endavant. El resultat és que ara el país està partit, Junts pel Sí i la CUP junts ni tan sols sumen el 50% dels vots, i no hi ha cap govern, ni un de sol, disposat a donar suport a una secessió unilateral. Amb aquest panorama, no vas enlloc. L´independentisme no és prou fort per dur a terme una sortida unilateral d´Espanya. Si la cosa anés de debò, un bon dia haurien de dir «la frontera és aquí» i retirar totes les banderes espanyoles, i dir a la policia espanyola que marxi... Una situació impensable, per no esmentar que les claus de la caixa les tenen a Madrid, i no pots prohibir als ciutadans que compleixin amb les seves obligacions tributàries, perquè saben que els pot arribar una ordre d´embargament.

Un altre punt gens menyspreable és que continuarà la pressió judicial contra els responsables del procés. Encresparà l´independentisme, però no necessàriament es traduirà en mobilitzacions en favor dels imputats. Aquestes mobilitzacions estan anant clarament a la baixa. No és una qüestió d´independència, sinó de democràcia, per això ja hi ha els primers intents d´apropar-se als Comuns.

No conec cap altre moviment independentista que tingui tanta feblesa com el català. La tan famosa Llei de Transitorietat Jurídica, la suspendran al cap de cinc minuts d´aprovada. La responsabilitat dels polítics no és només proposar un destí, també han de procurar els mitjans per arribar-hi.

La sortida d´aquest carreró és difícil. Una possibilitat seria que l´estat admetés dialogar sobre algun tema substancial, sumat a alguns independentistes que vegin que un referèndum unilateral no és possible. Sigui com sigui, el que és segur és que aquest 2017 serà un any de tensió. No només política, també judicial.

Pel que respecte als polítics que encapçalen el Procés, Puigdemont no ha aconseguit reunir-se ni tan sols amb la primera ministra d´Escòcia, només una estona amb l´exprimer ministre. I res més, a Europa. És evident que internacionalment el Procés no té prou força, i davant d´això el més raonable és, almenys, esperar-se.

A qui li auguro un futur esplendorós és a Junqueras, que molt intel·ligentment s´ha quedat sempre en un segon terme, i a més és el que ha seguit dialogant amb Madrid. Ha deixat que qui quedés en ridícul fos en Puigdemont. Probablement Junqueras serà el pròxim president de la Generalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


El centre de Barcelona va tornant a poc a poc a la normalitat.
Era la Sagrada Família un objectiu dels terroristes?

Era la Sagrada Família un objectiu dels terroristes?

La idea inicial dels gihadistes era omplir tres furgonetes d'explosius i detonar-les a punts molt...

«Després del referèndum hi haurà d´haver una etapa de negociació»

«Després del referèndum hi haurà d´haver una etapa de negociació»

A a més d'alcalde de Besalú i -diuen- un dels homes de confiança del president Puigdemont, és home...

L´imam de Ripoll centra la investigació dels atacts terroristes

L´imam de Ripoll centra la investigació dels atacts terroristes

El líder religiós podria ser un dels cadàvers trobats entre les runes de la casa d´Alcanar

La comunitat musulmana mostra el seu rebuig a la violència terrorista

La comunitat musulmana mostra el seu rebuig a la violència terrorista

?Al voltant d'un centenar de persones es van manifestar ahir al matí a la font de Canaletes de...


Hi ha 54 víctimes que segueixen ingressades, 12 d´elles en estat crític

Hi ha 54 víctimes que segueixen ingressades, 12 d´elles en estat crític

?Els Reis van visitar ahir els centres sanitaris per conèixer la seva resposta i l'informe mèdic...

Girona duplica les donacions de sang

Girona duplica les donacions de sang

?Molts ciutadans s'han mobilitzat ràpidament amb la voluntat de comptar amb reserves de sang...

Enllaços recomanats: Premis cinema