La defensa d'Unió va demanar ahir a l'Audiència que l'exculpi del desviament de fons de la seva fundació afí Catalunya i Territori, en entendre que la Fiscalia no té legitimitat per acusar-la com a responsable civil perquè els pagaments irregulars no afectarien els interessos econòmics generals.

En la secció sisena de l'Audiència de Barcelona es va iniciar ahir el judici contra tres responsables de la Fundació Catalunya i Territori que afronten penes de fins a quinze anys de presó acusats d'estafar bancs a través d'un conglomerat d'empreses amb el qual presumptament van desviar a Unió més de 200.000 euros.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia situa Unió com a responsable civil del presumpte desviament de fons i li reclama que torni a la seva fundació afí els gairebé 61.500 euros de la suma desviada que la formació democratacristiana -ara en concurs de creditors- encara no ha abonat. Amb tot, en les qüestions prèvies que ahir van exposar les parts, el lletrat d'Unió va demanar a la sala que l'exculpi del desviament, en entendre que la Fiscalia no té legitimitat per acusar-la per un delicte d'administració deslleial, ja que la fundació afí, que seria la presumptament perjudicada, mai va denunciar el partit per aquests fets.

Per a l'advocat d'Unió, Joan Segarra, el fet que la Fundació pagués serveis i lloguers dels quals es va beneficiar Unió «no afecta els interessos econòmics generals», cosa que al seu parer impedeix la Fiscalia exercir l'acusació per aquests fets. La Fiscalia va rebutjar la tesi plantejada per Unió i, després de recordar que la imputació del partit va ser «beneïda» per un acte de l'Audiència, va insistir que la Fundació no és una entitat privada i que en els seus propis estatuts reconeix que té fins generals, com «l'equilibri territorial i el foment del sentiment de nació i de la cultura nacional catalana». A més, va adduir que la fundació es nodreix amb aportacions de donants particulars que, d'aquesta forma, obtenen beneficis fiscals, cosa que «acaba repercutint en l'erari públic» i justifica l'interès econòmic general del presumpte desviament.

El tribunal va acordar resoldre en sentència la qüestió plantejada per Unió, que comportarà que sigui jutjada com a responsable civil, encara que la presidenta, Àngels Vives, va avançar que la sala aprecia que «hi pot haver interessos generals» en la qüestió a jutjar.

La primera sessió va suposar ja una lleu rebaixa de condemna per a dos dels principals acusats, els exvocals de la Fundació Joan Albert López i Miguel Ángel Cortés, que afrontaven una petició fiscal de 17 anys de presó. El fiscal va acceptar l'al·legat de les defenses que ha prescrit un dels delictes de falsedat documental pel qual els acusava, cosa que els permet beneficiar-se d'una rebaixa de 2 anys respecte a la pena sol·licitada.

A més, l'expresident de la Fundació Josep Boqué (director general de Consum en els anys 90) s'exposa a una condemna de 8 anys de presó, i l'administrador de la constructora Copisa José Cornado afronta tres anys més i Xavier Soriano, vinculat a la fundació afí, un any i onze mesos.