Catalunya és la comunitat amb les matrícules universitàries més cares

També és la que la diferència entre la carrera més barata i la més cara és més gran

27.01.2017 | 10:40

Catalunya és la comunitat en la qual les matrícules universitàries són més cares i on la diferència entre la carrera més barata i la més cara és més gran, en relació amb d'altres comunitats.

L'Observatori del Sistema Universitari (OSU) ha presentat avui un informe que analitza l'heterogeneïtat dels preus de la universitat a Espanya, i el seu representant, Oriol Arcas, ha conclòs que "no es detecta un patró que expliqui les forquilles" de preus entre graus dins d'una mateixa comunitat.

Els governs autonòmics marquen el preu del grau segons una forquilla entre el 15 % i el 25 % del cost que té oferir aquella carrera, però Arcas ha lamentat que la redacció de la llei sigui "molt ambigua" en explicar com calcular aquest cost.

El preu mínim d'un grau a Catalunya és de 1.516 euros per any, i el preu màxim és de 2.372, una diferència de 856 euros, la diferència més alta a tot Espanya, mentre a Andalusia, per exemple, s'estableix un preu únic de 757 euros per a totes les carreres.

El membre de l'observatori ha explicat que calcular el preu dels graus segons el seu cost ha comportat que uns mateixos estudis puguin arribar a costar més del triple d'una comunitat a l'altra, una diferència que "no està justificada", segons Arcas.

El grau més barat a Espanya és d'Humanitats i es cursa a Galícia per 591 euros, mentre que el més car són les ciències de la salut a Catalunya, amb un preu de 2.372 euros.

L'OSU també ha destacat la diferència de preus en els màsters no habilitants -els que no són obligatoris per exercir una professió-, on el més car es troba a Catalunya per un preu de 3.952 euros, i el més barat a Castella-la Manxa, per 728 euros.

La llei marca establir el preu dels màsters no habilitants en una forquilla del 40 % al 50 % del cost de servei, però Arcas ha destacat que hi ha comunitats, com Canàries, Castella-la Manxa, les Balears i Galícia, on la llei no es compliria.

Aquestes comunitats fixen uns preus molt similars, o iguals en el cas de Castella-la Manxa, per als graus, els màsters habilitantes i els no habilitants, cosa que hauria de ser "tècnicament impossible" segons Arcas, atès que els graus han de costar com a màxim el 25 % del cost de servei i els màsters no habilitants com a mínim el 40 %.

L'OSU ha valorat també que "la llei no esmenta" que els màsters a "preus especials", que poden arribar als 13.500 euros per any i s'apliquen a cinc comunitats (Astúries, Comunitat Valenciana, Madrid, Múrcia i el País Basc), puguin ser "una excepció a la forquilla de preus".

Les comunitats, a més de Catalunya, amb els graus més cars, on els preus mínims estan per damunt dels 1.000 euros per curs, són Madrid i Castella i Lleó mentre que les més barates són Galícia, Extremadura i Cantàbria, on els preus mínims estan per sota dels 700 euros.

La diferència més gran de preus dins d'una comunitat entre diferents carreres es dóna, per darrere de Catalunya, a Castella i Lleó i Aragó, amb una diferència de 791 euros i 724 euros respectivament.

Els màsters habilitants -requerits per exercir una professió- són més cars també a Catalunya, amb 2.470 euros per curs, i la Comunitat de Madrid (més de 1.700 euros per curs), mentre que a Castella-la Manxa i Andalusia tenen preus que oscil·len entre els 728 euros i els 1.132 euros.

L'estudi de l'observatori universitari constata que els estudis d'humanitats solen tenir els preus més baixos, mentre que els de ciències de la salut tendeixen a tenir preus més alts.

L'OSU ha analitzat que la disparitat de preus entre graus i comunitats també es deu a les diferències de les taxes de gestió universitàries i a les diferents polítiques de preus quan un estudiant repeteix curs.

Arcas ha remarcat que les diferències de preus del sistema universitari espanyol no es troba a d'altres països europeus.

Calcular el preu de la matrícula segons el "cost del servei" s'estableix a la Llei Orgànica d'Universitats (LOU), a través d'un decret llei aprovat a l'abril del 2012.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


Vídeo: Així van entrar els Mossos als pisos dels terroristes de Ripoll

Vídeo: Així van entrar els Mossos als pisos dels terroristes de Ripoll

La Policia catalana difon les imatges de l'operatiu policial al Ripollès després dels atemptats a...

Els detinguts pels atemptats de Barcelona i Cambrils declaren davant del jutge

Els detinguts pels atemptats de Barcelona i Cambrils declaren davant del jutge

Els quatre membres de la cèl·lula gihadista encara vius han estat traslladats a l'Audiència Nacional

La Fiscalia demana presó per a Mohamed Houli Chemlal, el terrorista ferit a Alcanar

La Fiscalia demana presó per a Mohamed Houli Chemlal, el terrorista ferit a Alcanar

L'arrestat respon totes les preguntes durant una hora i deu i el seu advocat demana llibertat amb...


Primers afectats al servei d´atenció psicològica de Ripoll

Primers afectats al servei d´atenció psicològica de Ripoll

El Consorci de Benestar Social del Ripollès, que coordina el servei, també està elaborant una...

Els sindicats de la Policia Nacional i Guàrdia Civil critiquen la gestió dels atemptats

Els sindicats de la Policia Nacional i Guàrdia Civil critiquen la gestió dels atemptats

Asseguren que s'ha marginat els dos cossos estatals per transmetre la imatge exterior d'un "estat...

Enllaços recomanats: Premis cinema