La consulta del 9-N arriba a judici. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau declararan demà davant del tribunal que els jutjarà per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014.
La vista oral s'iniciarà a les 9 del matí amb l'exposició de les qüestions prèvies plantejades per acusacions i defenses davant el tribunal. Tot seguit estan previstos, per aquest ordre, els interrogatoris d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que estan acusats de desobediència i prevaricació per mantenir la consulta independentista del 9-N malgrat la seva suspensió pel Tribunal Constitucional (TC). Per tot plegat s'enfronten a penes de 10 i 9 anys d'inhabilitació per part de la Fiscalia.
La sala -presidida pel president del TSJC, Jesús María Barrientos- ha programat les declaracions dels testimonis els dies 7, 8 i 9 de febrer. El torn dels més coneguts, com ara els expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias o l'exconseller Francesc Homs -que declararà assistit per un advocat donada la seva condició d'investigat pel Tribunal Suprem pel seu paper en l'organització del 9-N, causa en la qual la Fiscalia li demana nou anys d'inhabilitació-, serà el dimecres 8 de febrer.
El judici, d'acord amb aquestes previsions, acabarà el pròxim 10 de febrer amb l'exposició de les conclusions i dels informes finals de les parts. Després, els acusats tindran dret a l'ús de l'última paraula.
Al costat de Jesús María Barrientos, els magistrats Carlos Ramos i Eudardo Rodríguez Laplaza componen el tribunal que jutjarà Mas, per a qui la Fiscalia demana deu anys d'inhabilitació, i uns altres nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
El judici arriba després que el passat dijous s'efectués una nova operació de la Guàrdia Civil contra la suposada trama de finançament il·legal de CDC, on es van detenir una vintena de persones i es van registrar 24 domicilis particulars i empreses.
Acció de la Fiscalia que Mas, en declaracions a Catalunya Ràdio, va vincular amb el judici del 9-N. «Això passa sempre que hi ha una gran operació a Catalunya lligada al procés sobiranista», va exposar l'expresident català i exlíder de CDC.
En la mateixa línia, el president de CDC, Jacint Borràs, es va mostrar convençut que les detencions de part de la cúpula convergent responen a una operació «programada» de l'Estat a la concentració que les entitats independentistes han programat per demà per donar suport a Mas, Rigau i Ortega. Així mateix, va assegurar que les institucions espanyoles busquen «desprestigiar» el PDeCAT, el partit sorgit de l'antiga CDC. Davant d'això, Borràs va animar a participar demà en la mobilització per donar escalf als que «defensen la democràcia i la llibertat».
Mobilització de suport
Com ja ha passat en altres ocasions, els tres polítics convergents entraran al Palau de Justícia de Barcelona a les 8:45 hores del matí sota l'atenta mirada d'una extensa comitiva del govern i unes 40.000 persones que han confirmat la seva assistència a les portes del TSJC per donar suport a Mas, Ortega i Rigau. Una xifra d'assistents que ha desbordat les previsions de les quatre entitats organitzadores de la mobilització -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Els convocants asseguren que «la mobilització serà històrica i marcarà una fita molt important en previsió de mobilitzacions futures». Les quatre entitats organitzadores van fer una crida a la ciutadania a participar i a inscriure's a la pàgina 9nsomtots.cat per «deixar petit el passeig Lluís Companys».
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquesta setmana que el conjunt del Govern acompanyarà Mas, Ortega i Rigau a declarar davant del TSJC. «Els acompanyarem perquè ens fem solidaris de la persecució política que estan patint», va exposar la portaveu del Govern.
Abans que la comitiva es dirigeixi al Palau de la Justícia de Barcelona, el president català, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, al costat dels tres imputats.
Poble Lliure, un dels sectors interns de la CUP, ha mostrat el seu suport a l'expresident català i les exconselleres fent una crida a acudir a la concentració de protesta contra el judici pel 9-N perquè «només amb l'activació popular serà possible la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol».
Des de Bilbao i el País Valencià també han arribat mostres de suport. Per exemple, EH Bildu enviarà una delegació a Barcelona per expressar el seu suport als exrepresentants del govern català jutjats. La parlamentària basca Maddalen Iriarte, la diputada Marian Beitialarrangoitia i el senador Jon Iñarritu conformaran la delegació de la coalició abertzale, que considera un «disbarat jurídic i polític» que «en ple segle XXI» es jutgi càrrecs polítics «per permetre que les persones expressin lliurement la seva opinió».
Per altra banda, una vintena d'entitats, sindicats i partits del País Valencià han mostrat el seu suport en la causa. A través del manifest Estem per la democràcia, els signants expressen el seu rebuig al procés judicial i el seu malestar «davant els darrers intents de l'estat espanyol de condicionar la situació política a Catalunya». El manifest remarca que «l'únic sostre acceptable per l'anomenat procés sobiranista no és altre que la voluntat popular expressada lliurement».
El judici ha despertat una gran expectació en els mitjans de comunicació. Un total de 342 periodistes, fotògrafs, càmeres de televisió i tècnics de 70 mitjans, set d'ells estrangers, ja s'han acreditat per cobrir l'interrogatori.
