«Que la força del diàleg i la pau, així com el coratge i la serenor per afrontar els reptes del nou any que comença no ens faltin mai». Així donava la benvinguda al 2017, al Twitter. La «força del diàleg» encara és amb vostè?

És un missatge premonitori del que jo faria. Hi poso tot el meu esforç i l'hi seguiré posant malgrat que a l'altra part detecto poca motivació.

El secretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, diu que la Generalitat conculca drets com sistemes «xenòfobs» i «totalitaris».

És una afirmació d'un dirigent polític sobre les declaracions de l'exjutge Santiago Vidal, que va dir que la Generalitat actua il·legalment per aconseguir les dades fiscals dels catalans. Si es demostra que és veritat tindríem un Govern que no actua democràticament sinó amb tics totalitaris. Si es demostra, [Casado] s'hauria quedat curt.

Fins a quin punt creu que pot ser cert el que va dir Vidal?

Si es comprova tindria conseqüències greus per als responsables de la Generalitat. S'ha d'investigar. Ho fa la Fiscalia i s'anirà a fons.

Es creu l'explicació del Govern?

M'hauria agradat escoltar explicacions més convincents. Fins ara resulten una mica ambigües i no suficientment satisfactòries. El dubte planeja i s'ha d'esvair.

Ha llegit Espriu?

Sí.

A «La pell de brau» diu: «Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat». Els independentistes diuen no sentir-se lliures a la Sepharad (Espanya) del segle XXI. Hi tenen dret, oi?

Als independentistes que sempre s'han sentit únicament catalans i no espanyols, que sempre s'han mogut mogut entre el 15 i el 20%, només els puc dir que no penso el mateix i que respecto les seves idees. Hi ha un percentatge molt més gran que se senten catalans i espanyols, entre els quals hi ha un nombre important que estan desorientats, decebuts, que no se senten prou ben tractats. Aquí hi ha feina per fer.

e-Spriu és, precisament, el nom del sistema informàtic que a partir de l'1 de juliol permetrà a l'Agència Tributària de Catalunya començar a recaptar impostos. No se'ls pot negar que van per feina.

Demano que es digui la veritat, que no es creï confusió. L'Agència Tributària de Catalunya té l'obligació de recaptar i de gestionar els impostos propis i els cedits. Si a partir de l'1 de juliol la Generalitat posa en marxa un sistema informàtic que millori la recaptació i l'eficiència de la gestió dels tributs que són de la seva competència, seré el primer a felicitar-los. Si això s'explica per fer creure a la gent que es recaptaran tots els impostos s'està mentint, primer; s'està insinuant que s'està disposat a incomplir la llei, segon, i es genera confusió sobre la població, tercer.

Rajoy també ha apel·lat fa poc a la «mesura» i a la «sensatesa». Fa deu anys, el 25 d'abril de 2006, però, presentava al congrés 4 milions de signatures contra l'Estatut. Va ser pertinent fer-ho?

Si mirem amb perspectiva trobarem errors comesos per tothom. El primer, signar el Pacte del Tinell per fer un Govern que tenia com a condició excloure el PP de qualsevol acord. Va ser una actuació antidemocràtica. Demanar signatures per convertir un Estatut insconstitucional en constitucional no crec que fos un error. Allò que comença malament, acaba malament.

Vostè personifica a Catalunya «l'operació diàleg» del Govern espanyol. Hi haurà alguna oferta, algun moviment?

Sí. Ara un del problemes del conflicte és el model de finançament, que és injust i desequilibrat i s'ha de reformar. I s'ha de decidir quines infraestructures són prioritàries. Plantejo decidir les inversions a Catalunya participativament amb la Generalitat. Hauríem de buscar l'equilibri; mai, en un conflicte, el 100% és culpa d'una part. Amb el diàleg vull evitar el rumb de col·lisió que ha fixat la Generalitat; el vull canviar i trobar la fórmula per resoldre els problemes un per un.

Li ha tocat conduir un patí català enmig d'una tempesta?

Conduir un patí català és una qüestió d'equilibri, perquè és una embarcació molt senzilla que navega sense timó i que es guia només amb unes cordes. En funció de la posició del cos fixes el rumb; has de buscar l'equilibri, com en la política. És el que ens demana la gran majoria de la ciutadania.

Amb la Generalitat hi ha diàleg de debò fora dels focus?

Hi ha una cosa molt important, que la dic, per exemple, a l'Ajuntament de Girona: vull recomposar la relació entre l'Ajuntament i l'Estat, que pot ser perfectament bilateral. Fins ara no era positiva i crec que el consistori va fer coses que no hauria hagut de fer. Ells donen els seus motius i diuen que no en són responsables. Passem pàgina i construïm junts. Amb la Generalitat faig el mateix. Al cap d'una setmana d'assumir el càrrec vaig parlar amb el president i li vaig oferir el mateix. La receptivitat va ser positiva. Entre el president i el delegat hi ha diàleg fluïd.

Parlen sovint?

Parlem sovint. El respecto com a persona i com a president. Ell em respecta a mi i el diàleg existeix. Reconec que hi ha una distància molt gran entre el que ell proposa i el que proposo jo. No estem a prop de cap mena d'acord, però la relació no està trencada. La meva voluntat d'arribar a un acord amb el Govern de la Generalitat que impedeixi la col·lisió hi és. De vegades percebo massa pressa per part d'uns membres del Govern per activar un mecanisme que porta a la col·lisió.

En el president també?

No tant. La detecto en altres membres del Govern, no en el president. Amb el president no comparteixo moltíssimes de les coses que diu -algunes fins i tot crec que són una mica irresponsables, perquè generen expectatives que no es podran complir-, però no el veig amb tanta pressa com d'altres als qui veig una mica nerviosos, com si percebessin que això no va del tot bé i que quan abans passi millor.

Vostè, com Puigdemont, s'ha reunit amb el Cos Consular a Barcelona. Què li diuen sobre el procés?

Els cònsuls em preguntaven per la posició del Govern sobre el full de ruta de la Generalitat, que els sorprèn. Són diplomàtics de carrera, que mantenen una actitud de no injerència i que no acaben d'entendre com pot ser que des de la Generalitat s'impulsi un procés que està fora del joc democràtic. Veuen que és antidemocràtic. La meva resposta va ser que un referèndum d'independència avui en dia no es pot fer; el Govern ho sap i tothom ho sap.

Referèndum no, però eleccions sí?

Un referèndum legal no hi serà. Eleccions? Lamentablement crec que sí. I dic lamentablement perquè ens hem acostumat a Catalunya que cada dos anys hi ha eleccions, quan les legislatures són de quatre. Si hi ha eleccions serà una mala notícia, perquè això no dóna estabilitat. El plantejament que fa JxSí, segrestat per la CUP, és el d'abocar-nos a tots a eleccions anticipades.

Descarta l'activació de l'article 155 (que faculta al Govern central a suspendre l'autonomia en última instància)?

No em correspon a mi dir-ho perquè no és una decisió que em pertoqui prendre. Hi ha una consideració general: qualsevol mesura que l'Estat pugui prendre en exercici de les competències que li atorga la Constitució votada pels espanyols i per un 90% dels catalans per evitar que se saltin les normes i que s'actui contra la democràcia, no es pot descartar. Cap. Ni aquesta ni cap altra. Dit això, vull afegir que el famós article 155 es pot aplicar de moltes maneres. És una mesura extrema, l'últim recurs. M'agradaria que no s'hagués d'utilitzar, però si fos necessari l'Estat actuaria en defensa de l'interès general i del bé comú.

Demà jutgen l'expresident Artur Mas. Més llenya al foc?

És la conseqüència d'uns fets [la consulta del 9-N de 2014] que es van produir fora del marc jurídic i democràtic vigent. Quan es va fer se sabia que hi hauria conseqüències judicials i Mas va sortir la nit del 9-N per dir: «Si busqueu algun responsable, aquí el teniu». Dit això, primer: no hi ha una persecució de les idees de ningú; i segon: quan s'entra en la fase de judici toca respectar les decisions judicials. Algú es pot alegrar que un expresident es trobi immers en un procés judicial? Ningú, jo tampoc. El conec i hi he col·laborat. És un polític que de sobte va canviar de camí i que va optar per la desobediència de les lleis i de les sentències.