L'expresident de la Generalitat Artur Mas va acusar ahir el Govern espanyol de fer-lo seure al banc dels acusats en prendre's com un «desafiament» l'«èxit» del 9-N, en el seu al·legat final d'un judici que el fiscal, Emilio Sánchez Ulled, va acabar proclamant que no ha rebut mai instruccions de l'Estat, «ni les hauria consentit».

La sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar ahir vist per a sentència el judici contra l'expresident Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per prevaricació i desobediència en mantenir la consulta independentista del 9-N després de la seva suspensió, cinc dies abans, pel Tribunal Constitucional (TC).

L'intercanvi d'acusacions entre la Fiscalia i Mas va marcar la cinquena i última jornada del judici, un procés en el qual l'expresident català es juga una condemna per inhabilitació que podria impedir-li el seu possible retorn com a candidat a la Generalitat d'un PDeCaT sense lideratges clars.

Mas va fer ús del seu dret en l'últim torn de paraula per denunciar que, contràriament al que manté la Fiscalia, no se'ls ha jutjat per desobeir el TC, sinó per «l'èxit» del 9-N, que al seu parer el Govern va viure com un «desafiament». L'expresident va mostrar la seva «més profunda discrepància» amb l'acusació que manté contra ell la Fiscalia i va sostenir que si s'ha assegut a la banqueta «no és per desobeir» el TC, sinó perquè «l'èxit» de la consulta d'independència «no va agradar a determinades instàncies de l'Estat i del Govern espanyol».

«I com no va agradar es va considerar un desafiament i pretenen que ara es pagui», va denunciar.

Mas va dedicar unes paraules del seu al·legat final per expressar la seva «preocupació» per la revelació del fiscal, que al matí va assegurar que quan l'exfiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal li va encarregar el cas, li va demanar que actués amb imparcialitat.

«Cregui'm que quan l'he sentit m'ha deixat molt preocupat, perquè que la fiscal general de l'Estat hagi d'agafar un fiscal i insistir-li que ha de ser imparcial i just...», va raonar l'expresident, en un al·legat que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va interrompre en recordar-li que el torn d'última paraula és «en la seva pròpia defensa, no per entrar en diàleg i qüestionament, encara menys amb el ministeri públic».

«És en la meva defensa saber com actua la Fiscalia al meu país», es va queixar Mas, que va aprofita per denunciar que els últims anys ha estat «calumniat, difamat» i víctima d'operacions de «guerra bruta», sense que «ningú» no sortís en la seva defensa quan era «president de la Generalitat i representant ordinari de l'Estat a Catalunya», va sentenciar Mas.

La posició de la fiscalia

Les paraules de Mas donaven resposta als arguments que el fiscal havia exposat hores abans davant el TSJC. Després de reivindicar la seva independència va insistir que en el cas del 9-N no es jutjava «la voluntat popular», sinó un «torpede» a la línia de flotació de les regles de joc democràtiques.

En aquest sentit, Sánchez Ulled va confessar el «dolor i tristesa» que li produeix aquest cas del 9-N perquè, segons el seu parer, hi va haver «una ruptura de les regles de joc democràtiques» en què l'execució de la consulta per part dels voluntaris «emmascarava una actuació continuada dels poders públics» per desobeir el Tribunal Constitucional.

Per al fiscal, aquest procés no versa sobre «el fet d'haver convocat el que sigui que es convoqués el 14 d'octubre» ni es jutja que els voluntaris decidissin dedicar el seu temps a organitzar les votacions, ni que «moltes persones, amb les seves respectables conviccions», acudissin a les urnes.

«S'ha de dir, per molt que es repeteixi, perquè aquesta és la veritat i la realitat processal», va recalcar el fiscal, abans de proclamar que no s'ha jutjat «la voluntat popular, ni una votació popular», ni es persegueix «la democràcia». Sánchez Ulled va garantir que al llarg del procés contra Mas no ha rebut cap tipus «d'indicacions» per part del Govern espanyol i va advertir que, si hagués estat així, no les hauria «consentit».

El fiscal va voler donar «explicacions» de l'actuació de la Fiscalia, davant les «referències institucionals» que des de la Generalitat han qüestionat que el judici fos democràtic: «ja està bé de tot el que s'està organitzant al voltant d'aquest acte». «Aquest judici també és democràcia, perquè la democràcia són moltes més coses de les quals s'han dit aquí», va dir.

«He tingut la sensació que en certs moments estava presenciant una batalla entre demòcrates i picaplets», va confessar Sánchez Ulled, que va dir que és fals que la Fiscalia depengui del Govern i va garantir que el tribunal que jutja Mas serà tan democràtic «si condemna com si absol».

La defensa i els acusats

D'altra banda, en el seu últim torn de paraula Joana Ortega va al·legar que donar la veu al poble «no és un delicte, sinó una obligació», mentre Rigau va alertar que el procés pot ser l'inici d'una «involució democràtica» a Espanya.

Abans, l'advocat de Mas, Xavier Melero, es va preguntar en la presentació del seu informe final per què l'expresident havia d'aturar el 9-N si cap autoritat hi havia actuat en contra. L'advocat de Rigau, Jordi Pina, va opinar que el Govern espanyol «vol la mort política» dels tres acusats, ja que té «dubtes» sobre possibles «ingerències» perquè la fiscalia els acusi de prevaricació, que suposa penes d'inhabilitació molt més altes que el delicte de desobediència. Segons ell, el de prevaricació està posat «amb calçador» i ni el mateix fiscal no té clar amb quina base. L'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, va dir que «si fer un referèndum no és delicte penal, menys encara un procés participatiu».

Després de quedar vist per a sentència, els acusats van deixar el TSJC per anar al Palau de la Generalitat, on Carles Puigdemont els va rebre per mostrar-los suport. A les portes del Palau de Justícia, els van rebre amb una abraçada les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs, i la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal.