Joan Manel Bassols havia estat alcalde d'Anglès i és el delegat a Barcelona de la constructora amb seu a Madrid Oproler, que presideix Sergio Lerma. Tant Bassols, com el seu cap, com l'empresa apareixen en l'extens sumari del cas del 3%. Entre d'altres argúcies, l'exalcalde anglesenc hauria efectuat diversos moviments per aconseguir feina la seva dona, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Núria Bassols. Així, el segtembre de 2011 va enviar una carta a Artur Mas; Joan Manel Bassols li feia saber a l'expresident que es trobava en una «situació incòmoda» i li pregava que intercedís per aconseguir una feina a la seva dona, que llavors necessitava un «impàs temporal» de la plaça al TSJC, «atès que ja (hi) porta més de dotze anys i han estat molts anys de pressió».

Uns anys deprés, el febrer de 2013, l'exalcalde d'Anglès va convidar a l'aleshores flamant nou conseller de Justícia, Germà Gordó, a anar a caçar perdius a Toledo. «Quan tinguis l'agenda clara, hi ha pendent de confirmar una batuda a la Ventosilla (província de Toledo) per al 14 de febrer. Ja està coordinada llicència i estris (sic), així com desplaçament i estada. En cas que no poguessis -li deia Bassols a Gordó- hi ha alternativa: el 22 de febrer a la Nava (Ciudad Real). La millor és la primera, tant pel lloc com per la companyia». Gordó no va acudir a la cacera; sí que ho va fer, però, el president d'Oproler, Sergio Lerma, que també va anar a la batuda de la Nava. De fet, la va contractar ell, assenyala la investigació. Segons precisa la Guàrdia Civil, una batuda a la finca de Toledo on Bassols volia que anés Gordó acostuma a reunir grups d'unes deu persones que es gasten entre 12.000 i 25.000 euros per dos dies disparant perdius.

És a partir de la documentació de Bassols que la investigació del cas del 3% arriba a la conclusió que Germà Gordó desenvolupava el paper d'«aconseguidor» o «recaptador» en la trama i que supervisava els moviments del tresorer de CDC, Andreu Viloca, vinculats al control de l'adjudicació de projectes d'obra pública.

Finalment, Núria Bassols va ser nomenada directora de polítiques de Transparència de la Generalitat, el novembre del 2013, poc després que, en la seva condició de magistrada del TSJC, arxivés un altre cas de presumpte pagament de comissions que esquitxava l'empresa d'obra pública de la Generalitat i que pesava sobre l'exdiputat de CiU i secretari general de Territori de la Generalitat, Ferran Falcó: el cas Adigsa.

«Incertesa personal»

En la carta adreçada a Mas, i incorporada al sumari del cas del 3%, Josep Manel Bassols expressa descontent pel tracte rebut per part del partit: «Mentre jo continuava treballant activament i positivament per a CDC, rebent felicitacions de gran part dels ciutadans de Girona i província, els quals puc assegurar-li que estan a l'espera que se'm donin responsabilitats polítiques, ja que van dipositar en mi la seva confiança, anava observant com els dirigents del partit a Girona i Catalunya, malgrat les demandes que havien rebut, no donaven cap tipus de resposta a la meva proposta», es lamenta. «Malgrat les promeses, l'actitut del partit cap a mi és incomprensible, almenys al meu entendre, veien com es fan els nomenaments a la Generalitat, a l'Ajuntament de Girona, a la Diputació de Barcelona i de Girona, incloent persones que no han desenvolupat una labor a favor del país ni tan llarga ni tan intensa com la que jo he exposat», afegeix.

En aquest context, Bassols exposa a l'expresident que «no puc deixar de dir que Germà Gordó és l'única persona de CDC que ha respost». Aquí l'exalcalde d'Anglès recorda que Gordó el va dirigir a Gisa perquè s'entrevistés amb el director, Joan Lluís Quer, amb l'objectiu que li fes un lloc a l'empresa. Com en la cacera de perdius, tampoc no hi va haver èxit: Quer, «sorprenentment», recorda Bassols, li va dir que acabava de presentar un expedient de regulació d'ocupació que afectava el 30% de la plantilla. En un missatge que va enviar a Germà Gordó el gener de 2013, Bassols continuava preocupat per la feina de la seva esposa: «Estimat Germà, davant el nou any i els nous reptes que has assumit (la Conselleria de Justícia), et desitjo el millor, tant per a tu com per als teus... Ens hauríem de veure urgent (sic) per enfocar un tema de treball de la meva dona que s'ha de parlar personalment. Ja em diràs quan i on. Vindrem els dos».

Oproler i Girona

D'altra banda, la Guàrdia Civil i la Fiscalia assenyalen contactes, l'any 2012, entre el president de la Generalitat i aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i Bassols, amb l'objectiu per part del segon que Oproler obtingués algun contracte municipal. Bassols hauria dut Puigdemont al Camp Nou el febrer del 2012 a veure un partit del Barça, explica en un correu al president de la companyia, Sergio Lerma. Davant d'això, l'Ajuntament va precisar, ahir, que no ha adjudicat cap obra a Oproler.