El cas Pretòria, la principal trama de corrupció urbanística de Catalunya, arriba a judici després de més de set anys. L'Audiència Nacional acollirà a partir del 13 de març, i durant sis mesos, un judici que pretén aclarir la participació d'empresaris i polítics en un entramat que hauria generat guanys milionaris il·legals a través de diverses operacions urbanístiques. En total, hi ha onze acusats, entre els quals destaca l'exdiputat socialista Luís García, Luigi, considerat el cap de la trama i per al que la fiscalia demana vuit anys de presó.

També s'asseuran al banc dels acusats dos exalts càrrecs de CDC, l'exconseller Macià Alavedra i qui fou secretari de la Presidència en temps de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta; així com l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, per als quals la fiscalia demana sis anys i deu mesos de presó.

Han passat ja més de set anys des dels escorcolls de la Guàrdia Civil que van fer trontollar els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i Badalona (Barcelonès) i que van fer esclatar el cas Pretòria el 27 d'octubre de 2009.

Aquell dia es van detenir nou persones i durant la llarga instrucció del cas es va arribar a una vintena d'imputats, però finalment seran onze les persones que s'asseuran al banc dels acusats, inclosos Luigi, Muñoz, Alavedra i Prenafeta.

Tots quatre ja van passar en un primer moment per la presó, però poc després van quedar en llibertat després de pagar una fiança. També estan acusats l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa), el principal col·laborador de «Luigi», Manuel Valera (Niesma); dos col·laboradors d'Alavedra, Philip McMahann i Glòria Torres, i la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas.

El jutge Baltasar Garzón va ser l'encarregat d'iniciar la investigació, però la instrucció l'ha fet pràcticament en la seva totalitat el jutge Pablo Ruz, que li va agafar el relleu l'estiu de 2010 després de la suspensió de Garzón i d'un període d'impàs en el qual Santiago Pedraz es va fer càrrec temporalment d'aquest cas i en que va aixecar el secret de sumari.

Pretus, l'origen

Tot i que no hi ha cap responsable imputat, el cas Pretòria deu el seu nom al bufet d'assessoria fiscal i advocats Pretus, amb seu a Barcelona, per la seva participació en les principals operacions urbanístiques en les qual l'entramat hauria intervingut per embutxacar-se importants quantitats de diners de forma il·lícita.

De fet, recentment, la investigació periodística batejada amb el nom dels «papers de Panamà» va posar al descobert que la font de finançament que feia possible aquestes operacions provenia d'una xarxa d'empreses opaques en paradisos fiscals que controlava l'expresident de Burberry a Espanya, Eugenio Mora, a través del Pretus. Segons la investigació de l'Audiència Nacional, el responsable ideològic de tot plegat és Luís Andrés Garcia Sáez, conegut popularment com a «Luigi», un exdiputat del PSC expulsat del partit a finals dels 90 per un altre cas de corrupció.

A partir d'ell s'hauria gestat un entramat d'empreses, contactes polítics i alts càrrecs institucionals per manipular projectes urbanístics de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.

Les tres operacions que s'investiguen es van desenvolupar entre 2001 i 2009. Luigi actuava com a «aconseguidor» per la seva influència sobre determinades administracions i, per dur a terme les seves accions, comptava amb Manuel Valera com a testaferro, un home de la seva més estreta confiança i que actuava com a administrador de la majoria d'empreses que controlava.

A més de Luigi, també exercien pressió sobre els ajuntaments, els exalts càrrecs de Convergència, Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, principals destinataris de les comissions que es cobraven. Segons la fiscalia, Luigi hauria guanyat 5,8 milions d'euros, Alavedra 6 milions d'euros i Prenafeta prop de 15 milions d'euros. Per ocultar els guanys, a més, van teixir un complex entramat d'empreses opaques en paradisos fiscals, com Suïssa, Andorra o les Illes Caiman.