La defensa dels acusats pel 9-N va seguir dues línies simultànies: el discurs polítics i l´argumentari tècnic. El polític deia: posar les urnes no és cap delicte, sinó un deure democràtic. El tècnic afirmava que no es complien els requisits per imputar desobediència. El tribunal s´ha negat a entrar en la línia política («l´acusació no es projecta sobre la col·locació de les urnes; es jutja la desobediència d´una ordre del Tribunal Constitucional»), i sobre l´eficàcia d´aquesta ordre, els magistrats consideren impensable que els processats no entenguessin què els estaven ordenant: aturar-ho tot. Però una cosa és el literal de la sentència i una altra la seva interpretació política, i des d´un costat i l´altre els aplaudiments o les esbroncades han partit de considerar que als encausats se´ls ha castigat per organitzar un referèndum. «Il·legal», per a uns; «per mandat del Parlament i del poble», segons els altres. En els detalls s´hi fixaran els juristes, però la major part dels ciutadans polititzats no entraran en fineses jurídiques. Entre altres raons, perquè ja portaven la reacció preparada, en blanc o negre: una per a si sortia condemna, l´altra per si sortia absolució. Ha estat el primer cas, i per això els partidaris del referèndum blasmen la justícia i la democràcia espanyola com de baixa qualitat, mentre els contraris a la consulta se senten reivindicats en les seves protestes. Si la sentència hagués estat absolutòria, a les Espanyes profundes s´haurien escoltat esgarips d´horror mentre a Catalunya l´independentisme donaria valor a la resolució judicial. Carles Puigdemont ha advertit que als condemnats «els indultarà el poble de Catalunya amb el referèndum», que és com dir: no ens feu por, no canviarem el full de ruta per aquesta sentència. Sembla lògic pensar que si les properes eleccions al Parlament les convoca, regula i garanteix la República Catalana, cap dels condemnats no tindrà problemes d´inhabilitació que els impedeixin presentar-se. Però si es tracta d´unes simples eleccions autonòmiques, els condemnats ho poden tenir difícil. I en aquest escenari de continuïtat espanyola, la sentència llança un missatge a tots els càrrecs públics i a tots els funcionaris de les administracions: quan el Constitucional suspèn, desobeir-lo és perillós, no només per les inhabilitacions sinó també per les penes de multa, com les imposades a Mas, Ortega i Rigau. Multes que pugen desenes de milers d´euros. El sou de molts mesos; per a moltes persones, de més d´un any.