La dona de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet, Marta Vallès, ha assegurat aquest dilluns, en declarar en el judici com a responsable civil, que no sabia que el seu marit pagués les despeses personals de la família amb l'espoli de la institució: "Jo pensava que eren diners nostres, tenint diners com teníem".
"Mai se m'hauria ocorregut que tot ho pagués el Palau: Jo tenia diners i el meu marit també", ha explicat en la seva compareixença, després que se l'ha citada com a responsable civil a títol lucratiu per beneficiar-se del desviament de fons del seu marit per pagar viatges personals i els casaments de les seves filles, entre altres despeses.
Amb ell "millor no discutir"
Vallès ha assegurat que Millet portava tota la gestió econòmica familiar: "Amb ell era millor no discutir. Ell manava i ho feia tot. Jo pensava que eren diners nostres. Jo portava les coses de casa, jo no portava res".
En preguntar-li si ella tenia constància que una empresa en la qual ella figurava com a administradora --Bonoyma-- li feia factures al Palau per serveis que no van existir, ella ha assegurat que no: "Ni somniar-ho. No tenia constància, no tenia ni idea".
La dona de Millet ha relatat que la van posar a ella com a administradora d'aquesta empresa perquè l'assessor fiscal deia que aquestes companyies havien de tenir aquesta figura, però ha dit que només tenien un empleat que anava a "fer números", encara que ho gestionava el seu marit.
El casament
Sobre el casament d'una de les seves filles, celebrat al Palau amb diners de l'entitat, Vallès declarat en la línia del que va dir el seu marit en el seu interrogatori com a acusat: que va ser un acte de "propaganda" per donar a conèixer que allí es podien celebrar casaments.
Vallès ha declarat a preguntes de l'advocat del Palau de la Música i de la seva defensa, ja el fiscal Emilio Sánchez Ulled i la resta d'acusacions i defenses han renunciat a fer-li preguntes en la seva compareixença.
Com a responsable civil, Vallès ha estat obligada a contestar totes les parts que li han volgut fer preguntes, però sense haver de dir la veritat al no comparèixer en qualitat de testimoni.
