Un manifest subscrit per gairebé 200 juristes catalans adverteix que "no hi ha autèntica democràcia fora de l'Estat de Dret i de l'imperi de la llei", i que els marcs jurídics han d'evolucionar, pacíficament, dins dels àmbits previstos per adaptar-se als nous temps i les necessitats bàsiques dels ciutadans.

"Resulta preocupant constatar com últimament, especialment des d'alguns mitjans i sectors, es van utilitzant al debat públic termes i conceptes jurídics sense el mínim rigor exigible", recalca també l'escrit, presentat en una roda de premsa per l'expresident del Consell de l'Advocacia Catalana Lluís Huguet i l'expresident de la Secció de Dret Processal del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab).

El manifest els subscriuen, entre altres, el exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC) Eugeni Gay -que també ha intervingut en l'acte celebrat avui en el Icab-; l'expresident de l'Audiència de Barcelona Javier Béjar; el exdelegat de la Generalitat a Madrid i advocat Jordi Casas, i diversos exdegans de col·legis d'advocats catalans.

Altres signants són l'exrector de la UPF Josep Joan Moreso; el catedràtic de Dret Processal de la UAB Javier Manuel Cachón; l'excatedràtic de Dret Civil de la UB Agustín Luna i l'advocat Manuel Duran.

Sostenen que "no és mai una opció lícita ni legítima" qüestionar els fonaments de l'Estat de Dret menyspreant als òrgans encarregats d'aplicar les lleis, sigui mitjançant les seves resolucions de caràcter jurisdiccional com a través d'aquelles emanades del màxim intèrpret de la Constitució, diuen literalment.

"Suposa, a més, posar en perill el nostre sistema de drets i llibertats nascut amb el pacte constitucional, fruit de l'esforç i compromís de tots", afegeix el manifest, que insisteix que la plena garantia dels drets i llibertats únicament és possible des del respecte a l'ordenament jurídic de la Unió Europea i dels seus Estats membres.

Contra les postures unilaterals

"En el marc de la construcció europea no caben postures unilaterals ni maximalistes; ni tampoc cal postular o intentar legitimar la transgressió del marc jurídic vigent", diuen aquests juristes en el seu escrit, en el qual a cap moment al·ludeix explícitament al procés independentista català.

Per tot això, exigeixen que el debat públic recuperi, en primer lloc, "el rigor jurídic perdut" i, en segon lloc, que es desenvolupi en el marc del necessari respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals encarregats de fer-les complir, garants de la convivència pacífica i dels drets i llibertats de tots, diuen literalment.