El sotsinspector dels Mossos d'Esquadra que va dirigir la investigació i el registre del Palau de la Música va explicar que en l'escorcoll van trobar pistes d'una caixa forta de l'entitat en una oficina de Caixa Catalunya. Quan la van anar a obrir, van trobar uns 1,8 milions d'euros en bitllets de 500. Uns 1,5 milions estaven en feixos perfectament ordenats, i la resta repartits en quatre sobres a nom de «Millet fill», Elisabet Barberà, secretària seva, Fundació del Palau i un altre en blanc. El mosso ho va assegurar ahir durant la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Palau.

El cap de la investigació va explicar que arran de la investigació de l'Agència Tributària, van comprovar que algunes factures presentades pel Palau per justificar sortides de diners en efectiu no tenien sentit, perquè en algun cas eren d'empreses que estaven suposadament administrades per una dona ja morta, no tenien activitat o estaven en liquidació. Una factura del 2003, per exemple, estava impresa per una impremta que es va crear el 2004. Altres empreses van admetre posteriorment que mai van cobrar diners en metàl·lic tot i les afirmacions del Palau, i alguns empresaris van reconèixer que havien canviat conceptes i dates de les factures per indicacions de Jordi Montull.

Després va declarar un caporal que també va estar present a l'escorcoll del Palau, que va veure com Gemma Montull treia un pen-drive del seu ordinador i se'l guardava a la bossa de mà. El policia li va reclamar, el va decomissar i va fer constar l'incident en acta.

La presidenta

La presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, va assegurar ahir al matí que l'anterior president, Fèlix Millet, era qui tenia el «control absolut» de la institució mentre ella era vicepresidenta, fins el 2009, i que no facilitava gaires detalls sobre els comptes. De fet, va dirque ella s'encarregava més de la part artística i només anava a les reunions de les juntes, sense conèixer el dia a dia. De fet, va dir que la institució semblava que anava bé econòmicament i els comptes «aparentment» quadraven. Per això, «si tot va bé i l'aparença és correcta, no has de preguntar», va reblar.

En la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Palau, Carulla es va desvincular totalment de la gestió diària de l'entitat, tot i que era vicepresidenta de l'Orfeó, i membre del Patronat de la Fundació i del Consorci. Segons ella, no trepitjava mai les oficines, sinó que només anava als concerts i les reunions directives. La seva funció com a vicepresidenta de l'Orfeó era només substituir Millet quan ell no hi era, cosa que va passar dos cops del 2000 al 2009. A més, ella s'encarregava més aviat de la part artística, i no pas l'econòmica, tot i que va reconèixer ser llicenciada en Econòmiques i conèixer la gestió de l'empresa familiar Agrolimen.

Carulla va assegurar que el «control total» de les tres entitats el tenien Millet, Montull i la directora general, Rosa Garicano.En aquest sentit, va explicar que en les reunions de l'Orfeó o la Fundació, l'explicació dels comptes per part de Millet i Gemma Montull era molt genèrica, fins i tot sense mostrar papers, que pràcticament no hi havia discussió i que com que les entitats tenien «èxit econòmic i artístic», gairebé tots els acords proposats per Millet s'aprovaven per assentiment. A més, ha recordat que els comptes de la Fundació i del Consorci venien avalats pels auditors, que a les juntes hi havia empresaris que teòricament supervisaven el funcionament econòmic i que les institucions públiques tampoc van detectar irregularitats.

També assegurava desconèixer l'existència dels convenis de la Fundació del Palau amb la Fundació Trias Fargas, de CDC, desconeixia que Millet i Montull s'havien adjudicat un sou i uns incentius, i tampoc sabia les quantitats que Ferrovial aportava com a patrocinador.