CatalunyaCaixa va pagar xecs del Palau sense identificar el portador

Manuel Monroig, que va ser director de l'oficina central de CatalunyaCaixa situada a la Via Laietana de Barcelona del 1990 al 2009, va declarar ahir com a testimoni en el judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona pel saqueig del Palau, amb els exresponsables del qual va dir mantenia «una relació professional i en algun cas d'amistat».

Tant el fiscal com la presidenta del tribunal, Montserrat Comas d'Argemir, van preguntar a Monroig pels motius pels quals l'entitat va estar pagant xecs al portador en finestreta per grans quantitats, de fins a 120.000 euros, sense identificar el que els cobrava ni guardar documentació sobre aquestes transaccions.

«Segur que sí que s'identificava. Em costa molt creure que no s'identifiqués la persona que anava cobrar», va adduir el testimoni, que coneixia personalment l'exdirectora financera del Palau Gemma Montull perquè abans aquesta havia estat treballant en el departament d'internacional de l'entitat bancària.

Durant la investigació de la causa, el jutge instructor va demanar sense èxit a Catalunya Caixa i a altres bancs que havien fet pagaments en efectiu que identifiquessin els perceptors d'aquests xecs, en el seu intent d'acreditar el destí, mai aclarit, de 9,6 milions d'euros dels 18 milions en efectiu que Millet i Montull van aconseguir fer desaparèixer del Palau de la Música entre 2002 i 2009.

«Impressionant» llistat de xecs

El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, va insistir ahir al testimoni perquè expliqués «l'impressionant» llistat de xecs pagats en finestreta per damunt dels 100.000 euros a persones no identificades, mentre sí es feia constar el nom dels empleats del Palau que per encàrrec de Millet anaven a cobrar talons en efectiu per quantitats molt inferiors, de 6.000 euros.

«No ho sé, a mi no m'arribaven aquestes operacions», va al·legar el testimoni, que va afirmar que en cap moment van despertar les seves sospites aquestes transaccions en metàl·lic, per la qual cosa no es va plantejar comunicar-les al SEPBLAC.

Monroig sí que va reconèixer que, almenys en una ocasió, va tenir notícia per una trucada del mateix Jordi Montull d'un reintegrament de 200.000 euros que aquest pretenia cobrar en finestreta, però que el banc no podia facilitar-li per no disposar de suficient efectiu.

El testimoni va explicar que va indicar a Montull que calia avisar amb 24 hores d'antelació d'una retirada de fons tan quantiosa, que l'exresponsable del Palau va dir que necessitava com «diners de butxaca d'una orquestra filharmònica de no sé on».»¿200.000 euros per a diners de butxaca d'una orquestra?», va replicar el fiscal, amb gest incrèdul.

A la sessió d'ahir del judici van declarar també com a testimonis quatre conserges del Palau, els quals van donar compte del constant tràfec de fons en efectiu de l'entitat als bancs, atès que ells mateixos portaven els diners, a vegades en motxilles.

Grans quantitats de diners

Xavier E. va explicar que era «freqüent» que per ordre de la secretària de Millet fora a cobrar talons amb quantitats d'entre 50.000 o 100.000 euros i va admetre que també s'encarregava de fer compres per a l'expresident del Palau: des de «lingots d'or de 24.000 euros», fins a pel·lícules, perfums o tabac.

Un altre conserge del Palau des de 1978, Enrique R., va explicar que va anar a cobrar al banc talons per «milions de pessetes» que després carregava a l'interior d'una motxilla perquè no s'atrevia a portar-los «en una bossa».

Dos conserges més van comptar que s'encarregaven tant de cobrar talons com de fer ingressos en efectiu amb diners que li lliuraven les secretàries de Millet, en algun cas amb quantitats que oscil·laven entre els 30.000 i els 40.000 euros.

Pressupostos «ja elaborats»

Dos exalts directius de l'Orfeó Català encarregats de la comptabilitat van admetre ahir que els pressupostos que els presentaven Fèlix Millet i Jordi Montull «aparentment eren correctes» i l'entitat semblava que no tenia massa problemes econòmics. Tot i així, van reconèixer que no estaven al dia i al detall dels números, i que només assistien a les reunions directives on se'ls presentaven els pressupostos ja elaborats. «Em van enganyar», va admetre Pau Duran, que va explicar que Millet va comunicar a la junta que anava a fer-se patró de la fundació FAES, afí al PP, el 2003, mentre el Ministeri de Cultura subvencionava les obres d'ampliació de l'edifici.

Preguntat pels convenis del Palau amb la fundació Trias Fargas, afí a CDC -que la Fiscalia sospita van emmascarar el pagament de comissions de Ferrovial-, Duran va esmentar que Millet va accedir a ser membre de l'Institut Catalunya Futur, secció catalana de la FAES, que en l'època era un «think tank» vinculat al PP.