El líder del PDeCAT Artur Mas va afirmar ahir que el finançament de CDC no va ser «impol·luta» però sí legal, en una compareixença al Parlament en què l'oposició li ha demanat que assumeixi responsabilitats polítiques i no s'escudi en el procés independentista.

Paral·lelament, l'expresident de la Generalitat va expressar la seva confiança en l'extresorer de CDC i acusat en el cas Palau Daniel Osàcar i va reptar a la Fiscalia a investigar l'adjudicació d'obra pública si vol demostrar que hi va haver comissions il·legals.

Mas va comparèixer davant la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament per donar explicacions sobre el finançament de CDC, després que els acusats del cas Palau Fèlix Millet i Jordi Montull asseguressin que la formació es va finançar amb comissions il·legals d'obra pública.

«Mai he dit que el finançament de CDC sigui impol·luta», va afirmar Mas, en admetre que van haver de tornar diners de convenis amb el Palau de la Música perquè «ratllava la línia de la moralitat, però no la de la legalitat».

Segons la seva opinió, no hi ha hagut «cap prova nova» sobre il·legalitats de CDC, sinó que «determinats acusats van pactar amb la Fiscalia, a canvi de canviar les versions inicials de les seves declaracions, rebaixar escandalosament algunes penes».

«Aquesta és l'única novetat», va assenyalar l'expresident català, que va subratllar que ell es creu més Osàcar, per a qui la fiscalia demana set anys i mig de presó i que no ha variat la seva versió, que Millet i Montull, que sí que ho van fer en el judici previ pacte amb el ministeri públic, que sol·licitava 27 anys per a cada un.

Per a Mas, «tots els pactes entre la Fiscalia i els acusats persegueixen el mateix objectiu: acusar CDC d'haver cobrat comissions a canvi d'obra pública».

«No és acceptable dir que hi ha comissions si no s'analitza l'obra pública i els contractes, què costava fer això?», va remarcar Mas, que també es va preguntar per què no s'han investigat els 9 milions d'euros del Palau de la Música «que ningú sap on són».

Segons Mas, «si no s'analitza l'obra pública potser és perquè saben que està ben feta i que no hi va haver tracte de favor». En qualsevol cas, Mas va assenyalar que, si es demostra el finançament il·legal de Convergència, assumiria responsabilitats polítiques si l'hi demana el seu partit, el PDeCAT, que va indicar que ja es va crear com una forma de «assumpció de responsabilitats» davant les «sospites» de CDC.

Crítiques unànimes

Des de l'oposició, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Acostades, va considerar que Mas va fer un «clic ideològic», convertint-se «de sobte» en independentista per «tapar» els casos de corrupció de CDC i «fugir» de la justícia espanyola .

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va instar Mas a «assumir responsabilitats polítiques» per les «greus irregularitats» que afecten el finançament de CDC, i ha constatat que «la confiança (en la seva versió) s'ha trencat».

El president de CSQEP, Lluís Rabell, va lamentar que Mas «hagi donat la cara però no hagi donat explicacions» sobre el presumpte finançament irregular de CDC i l'ha avisat que «les urnes no s'amnistien» la corrupció, per la seva participació en el 9-N.

El portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, va acusar Artur Mas d'haver estat «el pitjor president de la història de la Generalitat i un dels pitjors de la UE», i li va retreure que es convertís en independentista per «tapar els seus vergonyes i evitar depurar la corrupció».

Mas, que va ironitzar que és un «Satanàs» per al PP de Catalunya, es va embrancar en una picabaralla amb la CUP quan el diputat Benet Salellas li van instar a que deixi de representar l'independentisme, també en els seus viatges a l'estranger, perquè ja és «passat» i CDC és un «entramat corrupte».