El candidat a liderar el PSOE Pedro Sánchez va defensar a Barcelona tornar a reconèixer Catalunya com a «nació» en una Espanya «nació de nacions», proposta resposta des de Lleida (Segrià) per un dels seus contrincants, Patxi López, per a qui «aquest no és el debat», encara que acceptaria definir-la com a «nació cultural».

La solució a la qüestió territorial i la corrupció en el PP van cenytrar ahir les visites a territori català de Sánchez i López, que seran tot el cap de setmana a Catalunya i avui participaran en la festivitat de Sant Jordi del 23 d'abril.

Mentre López es va desplaçar a Lleida i després a Tarragona, en la seva cinquena visita a Catalunya, en actes en format més reduït i pròxim amb la militància, Sánchez va donar una exhibició de força a Barcelona i, a més de reunir-se durant el dia amb agrupacions, ahir a la nit va córrer la Carrera Nocturna de l'Hospitalet de Llobregat.

Però el primer gran míting de Sánchez a Catalunya va congregar unes 3.000 persones, escudat per nombrosos càrrecs i alcaldes del PSC, entre ells els alcaldes Núria Parlon i Carlos Ruiz o l'exalcalde barceloní Jordi Hereu, mentre que el líder del PSC, Miquel Iceta, ha assistit en qualitat d'amfitrió dels candidats.

Això no obstant, una de les imatges va ser l'abraçada en la qual van fondre Sánchez i Iceta, qui es va mantenir fidel a ell fins a la seva abrupta dimissió a l'octubre i va mantenir el «no» a la investidura de Rajoy, cosa que Sánchez li va agrair diverses vegades, així com la «lleialtat» del PSC «al PSOE, a Catalunya i a Espanya».

Sánchez va deixar clara la seva posició sobre el debat territorial, en defensar Catalunya com una «nació» dins d'una «Espanya nació de nacions». «Cal reconèixer Catalunya com el que és».

En espera d'impulsar la reforma federal de la Constitució, va plantejar que Govern i Generalitat «s'asseguin» a dialogar per resoldre el finançament i inversions com el Corredor Mediterrani; reactivar les comissions bilaterals; «tombar lleis que lesionen» l'autogovern català; i va rescatar la proposta de portar a Barcelona un nou Senat com «a cambra territorial».