L'ANC ja té full de ruta per al 2017. Com era d'esperar, s'ha aprovat sense sorpreses una ponència política que preveu tant el referèndum com la declaració d'independència en cas "d'impediment coercitiu" per part de l'estat espanyol a la consulta vinculant. Les bases ho han aprovat així en una única votació -no hi havia esmenes vives per primera vegada- durant l'assemblea general ordinària que se celebra a Granollers (Vallès Oriental). S'ha aprovat per 2.355 vots a favor, 4 en contra i 11 abstencions. El document que s'ha aprovat dibuixa tres escenaris i entre d'altres preveu que la proclamació efectiva de la independència arribi com a conseqüència d'una majoria a favor del 'sí' en un referèndum o "de forma directa des del poder legítim de Catalunya", el Parlament o l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT), davant de "l'impediment coercitiu de fer el referèndum".

Durant la presentació del full de ruta, el coordinador de la Comissió d'Incidència Política, Jordi Pairó, ha defensat "l'anàlisi exhaustiu" dels escenaris que preveu l'Assemblea i ha reclamat una pregunta binària i clara, afirmativa, amb observadors durant la campanya i el referèndum, i una campanya unitària però també pròpia.

"Un cop el 'sí' es traslladi del carrer al recompte, el Parlament, que defensarem tant com calgui, haurà d'executar aquest mandat", ha assegurat Pairó. I ha reblat: "Hi serem per assegurar que es dugui a terme; si cal, permanentment".

Sigui quin sigui finalment l'escenari, "el fil conductor és el mateix: mobilització , aprovació de la llei de transitorietat, obediència a aquesta norma i declaració d'independència", ha reblat entre aplaudiments.

I per això entenen que la unitat és imprescindible per tirar endavant un eventual nou estat per a Catalunya. "L'aprovació dels pressupostos i l'acte del 21 d'abril són un molt bon presagi de la unitat i la determinació que els ciutadans esperem dels nostres càrrecs electes", ha esperonat Parió. "L'Assemblea som un, vosaltres [institucions i partits] ja sou un, ara hem de ser tots junt un de sol fins al final del camí", ha sentenciat".

L'escoltaven a primera fila el president de la Generalitat , Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; i representants de partits com el PDeCAT, ERC, la CUP, EUiA, i del grup parlamentari de JxSí, entre d'altres. També l'exdiputat Francesc Homs i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, condemnats pel procés participatiu del 9-N.

Els escenaris del full de ruta

Amb l'aval de les bases, doncs, l'Assembla fixa al seu full de ruta tres escenaris polítics per als propers mesos. El primer, inclou la celebració sense condicionants d'un referèndum organitzat per les institucions catalanes que en cas de victòria del 'sí' s'hauria de traduir en una proclamació d'independència per part del Parlament.

En els altres dos, l'ANC entén que s'ha de preveure possibles "ingerències" per part de l'estat espanyol. En cas que la "ingerència" a les institucions, arribi abans que s'aprovi la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria del referèndum, l'ANC aposta per reconèixer únicament les institucions catalanes i organitzar mobilitzacions perquè el Parlament aprovi igualment la llei de transitorietat "i proclami la independència". En aquest cas, el referèndum arribaria després per ratificar la decisió.

És en aquest punt que l'Assemblea Nacional ja aposta per donar molt pes polític a l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT). De fet, avisen que davant d'inhabilitacions o intervencions de l'autonomia, caldrà que aquest ens, que impulsa l'AMI, es reuneixi. "Arribat el cas que el Govern o el Parlament no puguin exercir lliurement les seves funcions, l´AECAT assumirà la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d´independència, que inclou la realització d'un referèndum, la capacitat per proclamar la independència de Catalunya, la confecció, l´aprovació i la sanció de les normes jurídiques de la nova legalitat i la convocatòria immediata d'eleccions constituents".

El tercer dels escenaris, planteja que la ingerència arribi després que s'hagi aprovat la llei de transitorietat jurídica. "L´ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya". I en aquest context, deixa en mans del Parlament o l'AECAT de nou la proclamació d'independència.

En resum doncs, i segons l'Assemblea, la independència pot ser conseqüència d'una majoria a favor del 'sí' en un referèndum "o bé de forma directa des del poder legítim de Catalunya, representat pel Parlament, o l´AECAT, per l´impediment coercitiu de fer el referèndum i/o per la supressió d´alguna de les institucions de govern catalanes, i en exercici del dret a l´autodeterminació".