El 58% dels alumnes en pràctiques a Espanya no percep cap remuneració, segons l'informe 'L'experiència dels becaris a la Unió Europea', publicat per la Comissió Europea, mentre que 7 de cada 10 reconeixen tenir una càrrega laboral equivalent a la dels treballadors amb contracte.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha recordat aquestes dades després de la polèmica dels últims dies per la presència de nombrosos becaris que treballen sense cobrar a les cuines dels grans xefs a canvi d'adquirir coneixements i ampliar el seu currículum, alimentada pel xef Jordi Cruz, que va defensar que és un privilegi aprendre i treballar, encara sense cobrar, amb els grans cuiners.

Precisament, dilluns que ve, 8 de maig, se celebra del Dia Internacional del Becari.

Segons la professora del màster d'Ocupació i Mercat de Treball i dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Ana Gálvez, "només les ganes d'adquirir experiència i debutar en el mercat laboral compensen els handicaps d'un col·lectiu difícil de xifrar, ja que molts no estan donats d'alta a la Seguretat Social.

Segons la UOC, a Espanya es calcula que hi ha uns 70.000 becaris, que són els que reben algun tipus de remuneració, i es desconeix els que no estan adscrits a cap conveni.

Els sindicats i alguns experts reconeixen que la situació laboral d'alguns becaris ha empitjorat amb la crisi, ja que moltes empreses s'han aprofitat d'aquesta mà d'obra més barata.

"Amb aquesta pràctica es destrueixen llocs de treball reals i es precaritza el mercat laboral", segons Ana Gálvez.

La professora dels Estudis d'Economia i experta en recursos humans de la UOC Gina Aran afegeix que aquesta forma d'actuar "s'ha notat sobretot en petites empreses que han proliferat en temps de crisi".

Segons l'estudi de la CE, per a un 70% dels becaris la remuneració de la seva beca no és suficient per cobrir les seves despeses bàsics, encara que Aran creu que "els diners no són un element decisiu per a un jove que vol posar en pràctica els seus coneixements".

Segons un informe del Consell de la Joventut d'Espanya, el 86,5% assegura que la beca ha estat útil per trobar feina i el 87,9% diu que durant el període de pràctiques ha après coses útils.

Per a Gálvez, "el gran risc actual és que les beques es converteixin en una de les formes d'explotació del segle XXI".

"Cal evitar ser un etern becari", adverteix l'experta, que reconeix que les pràctiques són "moltes vegades la primera porta d'entrada al mercat laboral".

Aran afegeix que, al marge dels beneficis fiscals, tenir becaris també aporta un valor afegit a les organitzacions o institucions que els acullen.

"Tenen coneixements digitals, una gran capacitat de trobar informació i recursos, són persones molt preparades acadèmicament i habitualment molt motivades", argumenta Aran.

"L'altre gran benefici -apunta- és que l'empresari pot conèixer i descobrir nous talents en el lloc de treball, persones a les quals després pot acabar contractant".

Segons Aran, hi ha empreses que veuen en el becari un simple suport i li assignen tasques amb poc contingut d'aprenentatge (fer fotocòpies, per exemple), fins a altres que s'acullen a un conveni i no saben què fer amb el becari i no li presten l'atenció necessària o algunes que sí que tenen clares quines són les funcions del becari, dediquen hores a la seva formació i a l'adquisició de competències que el convertiran en un professional.

"Aquí té un paper clau el tutor, a qui l'estudiant pot consultar tots els dubtes que tingui durant l'estada en l'empresa", conclou l'experta, que subratlla que, segons l'estudi europeu, només el 79% dels becaris espanyols tenen un tutor o mentor, la xifra més baixa de la UE.