La defensa de Jordi Pujol Ferrusola ha demanat a l'Audiència Nacional de l'expresident català, adduint que el jutjat «no pot ser refugi de la sospita policial sense fonaments» i que en cinc anys no s'ha provat que els seus fons procedeixin de comissions il·legals.

En un recurs dirigit al jutge José de la Mata, a què va tenir accés Efe, els advocats de Jordi Pujol Ferrusola, que està a la presó preventiva des del passat 25 d'abril, demanen la posada en llibertat provisional de l'imputat, encara que accepten que li imposin més mesures cautelars, com la prohibició de sortir d'Espanya o de comunicar-se amb testimonis claus o entitats bancàries.

Segons els advocats, la «profusa i exhaustiva» investigació dirigida per l'Audiència Nacional els últims cinc anys «no ha permès identificar» proves sobre la comissió dels delictes que s'atribueixen a Jordi Pujol Ferrusola en successius informes policials que, «sense majors additaments probatoris, repeteixen com un mantra que els ingressos provenen de «comissions il·lícites» o de la comissió de diferents delictes entroncats amb la corrupció».

Neguen operacions financeres

«Aquestes afirmacions o altres d'idèntic estil es repeteixen com un cop d'efecte, però no per repetir-se resulten processalment aprofitables», adverteix el recurs, en el qual els advocats de Pujol Ferrusola sostenen que el jutjat «no pot ser refugi de la sospita policial sense fonament».

En l'escrit, els advocats neguen que les operacions financeres portades a terme per Pujol Ferrusola els últims anys busquessin ocultar el seu patrimoni a la justícia i afirmen que moltes de les transaccions que al jutge li semblen sospitoses es van dur a terme anys abans que s'obrís la investigació contra el primogènit de l'expresident català.

En aquest sentit, els advocats també avisen que sostenir, com fa el jutge, que Jordi Pujol Ferrusola no va aportar proves de descarregada sobre el llegat familiar «produeix una inquietant inversió de la càrrega de la prova, impròpia dels paràmetres de la garantia de l'Estat de Dret concretats en el principi acusatori i la presumpció d'innocència».