La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària de la Mesa Anna Simó van demanar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que empari la seva «inviolabilitat» parlamentària i han negat que desobeïssin al Constitucional en permetre votar dues resolucions prorreferèndum.
Forcadell i Simó van declarar ahir al matí com a investigades davant la jutge del TSJC Maria Eugènia Alegret arran d'una querella de la Fiscalia que les acusa de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC), per permetre que el mes d'octubre passat el Parlament votés dues resolucions impulsades per JxSí i la CUP a favor d'un referèndum independentista.
Totes dues investigades, que es van negar a contestar a les preguntes de la jutge i del fiscal, van arrencar la seva declaració amb un al·legat en el qual demanaven tant a la magistrada com a la Fiscalia que complissin amb la seva obligació de protegir la seva inviolabilitat com a parlamentàries, principi que, van afegir, és una garantia de la «separació de poders».
A preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, les dues diputades van proclamar davant la jutge que, quan van admetre a tràmit les propostes a favor del referèndum, es van limitar a complir el seu deure de donar veu a les iniciatives dels grups, sense que amb això creguin estar «transgredint» la sentència del TC que els prohibia desenvolupar la declaració de ruptura del 9-N, ni cap de les seves resolucions posteriors.
Escortades per 2.000 persones
Forcadell i Simó van acudir a declarar acompanyades per prop de 2.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- convocades per les entitats independentistes i pels membres del Govern, entre ells el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que les va acompanyar en la seva solemne desfilada des de l'edifici del Parlament fins al Palau de Justícia.
Després de declarar davant la jutge, durant uns vint minuts cadascuna, totes dues han comparegut al Parlament en una roda de premsa en la qual han arremès contra «la voluntat censora d'aquells que volen coartar» la llibertat de la cambra catalana.
«Que ningú en tingui cap dubte, no ens doblegarem a la voluntat censora d'aquells que volen paralitzar i coartar un Parlament democràtic; continuarem garantint que el debat, el vot i la paraula continuïn sent pilar fonamental d'aquest Parlament», va assenyalar Carme Forcadell, que acumula la seva segona imputació per desobediència al TC.
La presidenta de la cambra catalana va remarcar que no admetrà que «els poders de l'Estat» siguin els que decideixin de què es pot parlar al Parlament i ha proclamat que la Mesa no pot convertir-se en un «Tribunal Constitucional en miniatura» que faci la «feina bruta».
Resposta del Govern
De la seva banda, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que el suport que membres del Govern i de partits independentistes han brindat avui Forcadell en la seva compareixença davant el TSJC respon al fet que l'estan usant de «parapet» per no veure's afectats en causes judicials. En la mateixa línia, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va denunciar que Puigdemont i el Govern intentin «pressionar» el poder judicial en acompanyar a Forcadell, cosa que va qualificar de «performance».
El líder del PPC, Xavier García Albiol, va assegurar de la seva banda que qui van acompanyar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a declarar davant la jutge que instrueix la seva causa eren sobretot representants de «l'aristocràcia política catalana», a més de membres de Bildu, «braç polític d'ETA». De la seva banda, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van llançar ahir una «caixa de solidaritat» que recollirà aportacions econòmiques per poder finançar les multes que puguin rebre els dirigents independentistes com a conseqüència dels passos fets en el procés sobiranista.
«Això ho hem començat junts i ho acabarem junts, no ens deixarem a ningú pel camí i la caixa de solidaritat és una demostració més», va subratllar Cuixart. Sánchez, de la seva banda, va explicar que aquesta caixa servirà perquè pugui rebre ajuda qualsevol persona que sigui sancionada per «un acte de llibertat d'expressió de forma cívica» del procés.
