Diversos agents de la Guàrdia Civil van definir ahir en el judici el líder de la trama de corrupció Pretòria, Luis Andrés García Luigi, com un «relacions públiques» que porta un «alt ritme de vida» i que «entrava i sortia de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet com a cal sogre».
«Bons dinars i bons sopars», aquesta era la rutina de l'exdiputat del PSC i cervell de la trama, segons ha declarat avui a l'Audiència Nacional un dels guàrdies civils encarregats de la investigació de la xarxa corrupta catalana que ara s'està jutjant.
«Semblava un polític. I el més cridaner eren les contínues entrades a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, entrava i sortia com a cal sogre. Semblava que treballava allà», va explicar l'agent que va declarar.
Segons el testimoni dels guàrdies civils que van testificar durant la sessió celebrada ahir, «Luigi» es reunia de forma habitual amb «gent de l'Ajuntament», com el llavors regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, i el mateix alcalde, Bartolomé Muñoz -els dos acusats-, i amb empresaris de la zona. I fins i tot en una conversa informal amb un empleat de seguretat de l'ajuntament, aquest li va arribar a dir que «Luigi» treballava allà.
Per contra, els agents van identificar el número dos del líder de la trama, Manuel Valera, com algú que li feia «nyaps», que semblava més aviat «una persona de manteniment» i que estava lluny d'aquest alt tren de vida.
«Luis era una persona ben vestida, que li agradava menjar en llocs de categoria. El senyor Valera no, tenia una altra forma de vestir, se'l veia conduir una furgoneta, fer activitats més mecàniques», va precisar un d'ells.
Un altre dels agents va resumir el nexe comú entre els tres «pelotazos» urbanístics que va portar a terme la trama i que la Policia va definir com les operacions «Pallarosa», «Niesma» i «Badalona».
Les operacions
El fil conductor entre elles, va explicar, va ser la intervenció del cervell de la trama en les tres operacions, en les quals es partia de terrenys municipals que solien treure a concurs públic, que es compraven i que després anaven a parar a societats d'inversors que els acabaven adquirint.
«Després del pas per aquestes societats intermediàries, hi havia una requalificació i a l'any següent es venien pel doble del que s'havien comprat», va comentar el testimoni.
