El jutge que investiga el cas del 3%, de suposat finançament irregular de CDC, ha demanat de nou al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui l'actual diputat al Parlament de Junts pel Sí i exconseller de Justícia Germà Gordó.
Segons va informar ahir el TSJC, el titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell va remetre una nova exposició raonada perquè l'alt tribunal català obri una investigació a Gordó, que en ser diputat gaudeix de la condició d'aforat.
El TSJC ja va rebutjar al febrer passat obrir una investigació a Gordó, en no veure en aquell moment indicis clars de la seva relació amb la presumpta trama de pagament de comissions a CDC que s'investiga en el cas del 3%, si bé la Fiscalia Anticorrupció el situa com «l'aconseguidor» o «recaptador» en la presumpta trama.
L'alt tribunal, aplicant els criteris que regulen el repartiment d'assumptes a la sala civil i penal, va traslladar l'exposició raonada del jutjat del Vendrell al magistrat Enric Anglada, que va ser el que va estudiar la primera petició d'imputació de Gordó que va ser rebutjada pel TSJC.
L'alt tribunal català va desestimar imputar Gordó, en considerar imprecisos els indicis apuntats en la primera exposició raonada presentada pel jutge del Vendrell, que incloïa reunions de l'exconseller amb empresaris que estan sent investigats per pagar suposadament comissions a CDC a canvi d'adjudicacions públiques.
L'alt tribunal català va tornar la seva exposició raonada al jutge perquè la concretés, amb prou feines uns dies abans que es desplegués l'operació «Pika», en la qual el passat 2 de febrer la Guàrdia Civil va detenir 18 persones per la seva presumpta relació amb el pagament de comissions a CDC, entre ells el president del port de Barcelona Sixte Cambra i l'exregidor de CiU Antoni Vives.
«Gerardo» o «Gregorio»
Diversos detinguts en aquella operació van declarar posteriorment com a investigats davant del jutge del Vendrell, on alguns empresaris van admetre que utilitzaven en les seves comunicacions noms en clau com «Gerardo» o «Gregorio» per referir-se a Gordó.
En el seu escrit inicial remès al TSJC, el jutge del Vendrell es basava en atestats de la Guàrdia Civil que apunten a diverses reunions que Gordó hauria mantingut entre el 2011 i el 2012 amb empresaris adjudicataris d'obra pública que van fer sospitar els investigadors que l'exconseller actuava com a intermediari.
La sala civil i penal del TSJC, això no obstant, va considerar que aquests indicis no són suficients per imputar Gordó i va recordar al jutge que les adjudicacions investigades estaven distanciades en el temps respecte als donatius aportats per les empreses a les fundacions afins a CDC.
Per contra, la Fiscalia Anticorrupció sosté, en un informe remès al jutge al novembre passat, que Gordó desenvolupava el paper «d'aconseguidor» o «recaptador» en la trama del 3%, supervisant la tasca del tresorer del partit Andreu Viloca, que controlava de forma «sistemàtica» les suposades comissions.
Poder polític i social
Viloca és qui, segons el ministeri públic, controla «en una primera instància, de forma sistemàtica, els pagaments encoberts que rep finalment CDC» a canvi de l'adjudicació d'obra pública, que suposen «veritables suborns sota l'aparença de donacions», a través de les fundacions vinculades al partit, com CatDem i Fòrum Barcelona.
El ministeri públic ressalta que darrere dels empresaris investigats i del tresorer de CDC és «necessària» l'existència «d'alguna persona que tingués un poder polític i social a CDC i a l'administració pública de Catalunya», per poder portar a terme aquestes activitats suposadament delictives, i conclou que es tracta de Gordó.
