L'exconseller de Justícia Germà Gordó per finançar irregularment el partit. Preguntat per l'oposició sobre les informacions que el vinculen al cas del 3% investigat al Vendrell i a d'altres, va defensar la tasca dels dos últims extresorers de CDC, Daniel Osàcar i Daniel OsàcarAndreu Viloca, dient que són «professionals magnífics i de conducta irreprotxable». En tot cas, va dir que Viloca va ser tresorer quan ell ja no era el gerent del partit i Osàcar «no depenia» d'ell.

En la seva intervenció inicial, que podia durar mitja hora, Gordó es va emparar en la literalitat del punt de l'ordre del dia de la sessió: «informar sobre les relacions amb els casos de corrupció que afecten CDC». Per això es va limitar a dir: «sempre he actuat d'acord amb l'ordenament jurídic». Això va molestar a l'oposició, que li va retreure la falta de concreció.

L'exgerent de CDC, exsecretari de la Fundació CatDem i exsecretari del Govern va demanar «certa cautela» als grups polítics i que respectin la presumpció d'innocència fins que no hi hagi una sentència ferma. Per això, considera que les informacions sobre el cas del 3% al jutjat del Vendrell només pot sortir d'informacions oficials o «simples i potser interessades filtracions». Segons ell, potser «algú busca alguna altra cosa». Però, a més, va dir que ell només podria tenir accés a aquestes informacions a través dels mitjans de comunicació o per la seva condició d'advocat.

Com a gerent de CDC, del 2005 al 2010, la seva funció era «gestionar els recursos d'acord amb les instruccions polítiques del partit», i va refermar diverses vegades que «mai» ha fet res fora de l'ordenament jurídic ni ningú li ho ha demanat. De fet, va dubtar que s'hagin manipulat processos d'adjudicació d'obra pública, però si cal investigar-ho, va instar a fer-ho.

En tot cas, va recordar que ell mai ha estat investigat judicialment en cap cas i que només ha declarat com a testimoni en el cas de les ITV, que no era de finançament irregular de partit. En el cas del 3%, va recordar que el TSJC va desestimar investigar-lo el passat mes de gener. Així mateix, va dir que el jutge del Vendrell no li ha ofert que declari voluntàriament al jutjat i que ell mai s'hi ha negat. També va dir que no té cap problema perquè el Govern entregui al jutjat la seva agenda de conseller o de secretari de Govern. Tot i això, el Govern ha donat excuses tècniques per no lliurar-les.

Preguntat sobre el suposat nom de 'Gregorio' amb el qual es podien referir a ell diversos empresaris, va dir que mai ha signat amb aquest nom ni ha demanat que ningú es refereixi a ell amb un nom q no sigui Germà o Gordó. A més, diu que no pot respondre a converses de «tercers».

Reunions amb empresaris

Bona part de l'oposició li va preguntar si es reunia amb empresaris mentre va ser secretari de Govern en el primer executiu d'Artur Mas, del 2010 al 2012. Ell va dir que «clar que sí, només faltaria», però com ho feia també amb sindicats, diputats, diplomàtics, entitats culturals i esportives o col·legis professionals, «amb tothom que ho demanava», com també fan «la majoria de directors generals, consellers o alcaldes». En tot cas, va dir que no rebia els empresaris acompanyat del tresorer de CDC Andreu Viloca, amb qui no va coincidir quan ell era el gerent del partit. «Quina barbaritat», va etzibar. Tot i així, va dir que el que més omplia la seva jornada laboral era preparar les reunions del Consell Executiu de cada dimarts, coordinant els diversos departaments.

Sobre la seva participació en una cacera i l'assistència a la llotja de l'estadi Santiago Bernabéu, les va negar totes dues. Va admetre que ha estat invitat moltes vegades al Bernabéu, només un cop per part d'un empresari, i sempre va declinar l'oferta. També va dir que «és possible» que un empresari el convidés a una cacera, però no hi va assistir.

Per últim, va defensar el paper de l'oficina de supervisió de la contractació pública que va crear el Govern de Mas, i també que depengués de Presidència. En tot cas, va dir que forma part de les competències d'autoorganització de l'Executiu, i que ell mai va donar instruccions a aquesta oficina, «a través de la qual no es podia saber a qui s'adjudicava l'obra». «Va ser un encert crear-la i posar-la a Presidència, es va fer amb la millor de les voluntats, perquè l'índex de transparència es va incrementar de manera important», va assegurar.

Tampoc va donar instruccions, perquè «no podia», sinó que només va «coordinar», al gabinet jurídic de la Generalitat. De fet, va defensar que poc després d'arribar CiU al Govern es retirés l'acusació contra CDC en el cas Palau, que li semblava «bé», i «fins fa poc ha semblat correcte», va matisar, fent referència al canvi de criteri del Govern en aquesta matèria des de la setmana passada.

Igualment, va assegurar que ell no tenia competències per nomenar Margarida Bassols, esposa d'un exalcalde de CDC i empresari investigat per finançar el partit, com a comissionada de transparència, tot i que creu que la magistrada ho va fer «molt bé». En aquest sentit, va recordar que Bassols va arxivar la causa d'Adigsa contra Ferran Falcó, regidor i exdiputat de CDC, però que la fiscalia no va recórrer aquest arxivament, cosa que la CUP nega que pogués fer.