El fiscal Emilio Sánchez Ulled va assegurar que «la bandera justifica qualsevol abús amb la cartera» en referència a l'espoli del Palau de la Música perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull i el suposat finançament irregular de CDC. Ho va dir al principi de la presentació del seu llarg informe final sobre el judici del 'cas Palau'. Segons el fiscal, aquest abús amb la cartera va ser possible gràcies a «un cercle sociopolític determinat, amb una dinàmica satisfeta, complaent». El fiscal va ser molt dur amb Millet i Montull, però també va criticar el «patètic paper» dels organismes de control de les entitats i la «indolència» dels responsables bancaris que no van detectar irregularitats en les importants retirades de diners en efectiu.

De bon inici, el fiscal ja va remarcar la «curiositat» que el judici del cas se celebri «dins de l'objecte del delicte», la Ciutat de la Justícia, obra per la qual Ferrovial hauria pagat una comissió irregular a CDC per obtenir l'adjudicació.

En la primera part del seu informe, Ulled va voler remarcar que la seva acusació es basa no només en la confessió de Millet i Montull, sinó també amb proves, que es veuen «reforçades, perfilades i detallades» pel reconeixement dels fets per part dels principals acusats. Així, va citar les proves pericials, testificals i documentals, com les agendes i anotacions que Millet feia fer a les seves secretàries. En tot cas, va dir que durant deu «nefastos anys» alguns dels acusats van actuar amb «prepotència» perquè se sentien «intocables», cosa que considera «trista» i que fa certa «por».

«No ha sigut capaç de veure res»

Als organismes públics de control, com la Intervenció de la Generalitat, els va atribuir un «paper patètic» perquè «no ha sigut capaç de veure res», ni tant sols «quantitats inusitades de diners que sortien en forma de xec». «No van veure 7 milions d'euros en xecs en nou anys, o ho van veure i els va semblar el més normal del món, com factures de 'mailing' que permetien enviar cartes a tots els habitants del planeta», va criticar.

També va criticar el «servilisme inaudit» de «càrrecs subalterns que recollien les engrunes que Millet i Montull volguessin deixar», com l'exdirectora general de la Fundació, Rosa Garicano, de qui va recordar que cobrava més de 200.000 euros anuals de la Fundació i l'Orfeó i suposadament no hauria vist els moviments comptables irregulars entre ambdues entitats.

El fiscal va repassar tot el cas, excepte la part de CDC que deixa per aquest dimarts. Així, va relatar com Millet i Montull van desviar fons de diverses maneres: a través de sortides descomunals d'efectiu a través de xecs, amb pagaments de factures particulars de viatges, casaments i obres als seus domicilis, o amb falses factures pagades a empreses de la seva propietat per serveis inexistents. També va recordar que es van atribuir de forma fraudulenta uns 'bonus' que no figuraven als estatuts de l'entitat però que haurien falsificat un llibre d'actes per justificar-los. En aquest sentit va dir que tots dos van dissenyar «a mida» l'estructura economicofinancera del Palau per tal de poder estar en tots els òrgans de govern i poder manegar la multitud de comptes de les tres entitats, Consorci, Fundació i Orfeó. De fet, segons Ulled, aquell «galimaties» només l'entenien ells i el seu entorn més immediat.

Com a exemple il·lustratiu de la «poca vergonya» que tenien, Ulled va senyalar una testimoni que l'any 2013 va explicar que el 2010 Millet va deixar dit al seu estanc habitual que a partir d'aleshores aniria a comprar-li el tabac un empleat domèstic seu, però que preparessin canvi perquè hi aniria amb bitllets de 500 euros. En aquest sentit, va retreure als dos acusats, que ni en la confessió inicial del setembre del 2009 ni en la feta a l'inici del judici hagin aclarit el destí final de tots els diners, ja que encara queden per justificar uns 9,5 milions dels 22,5 oficialment desviats, dels quals 2,4 segur que procedien de fons públics.

Com a sortides irregulars de diners, el fiscal també va citar els donats a la Fundació Trias Fargas de CDC per un conveni sospitós, els que va rebre Esteve Escuer per la campanya municipal a L'Ametlla del Vallès, o els rebuts el 2000 per Àngel Colom per pagar deutes del PI, i que es van justificar el 2004 amb un fals conveni. Per últim, va esmentar el frau fiscal que van cometre i com el van intentar tapar davant de les inspeccions d'Hisenda.

El fiscal també va intentar desmuntar l'intent de la defensa de Ferrovial sobre el suposat trencament de la cadena de custòdia d'uns arxius informàtics decomissats al Palau. El fiscal va admetre que no es va anotar correctament en el seu moment, i que hi va haver problemes tècnics per fer-ne còpies, però va dir que els Mossos d'Esquadra en van confirmar el contingut i les dades contingudes estan corroborades per altres documents.

Per avui, el fiscal té previst acabar el seu informe final amb l'apartat referent al suposat finançament irregular de CDC a través de Ferrovial.