El judici pel cas Palau de la Música ha acabat i va quedar vist per a sentència ahir al migdia després de tres mesos i mig de sessions. En l'última jornada, va ser el torn de les defenses dels responsables civils subsidiaris i a títol lucratiu, com les filles i dona de Millet, l'esposa de Montull, les seves empreses i CDC. També va ser el torn dels acusats per exercir el dret a l'última paraula, que Daniel Osàcar va aprofitar per defensar la seva honradesa i integritat. L'advocat de CDC va dir que el partit ha fet «examen de consciència» i un «acte de constricció». Per la seva banda, Gemma Montull va relatar els insults i vexacions patides des del 2009.

En el seu últim torn de paraula, Osàcar va explicar que de ben jove anava a escoltar música al Palau, que va considerar una «referència i un far» de la «catalanitat, la cultura i la música». A més, va dir que sempre ha cantat en corals i en diverses ocasions ho ha fet al mateix Palau. Per això, troba inconcebible que se l'acusi d'espoliar l'entitat.

Així, va retreure al fiscal que no li fes més preguntes «potser perquè no li anava com volia». «Va ser una decisió intel·ligent però poc equitativa», va opinar. Així, va assegurar que podria haver aportat com a testimonis «70 o 80 persones no militants de CDC» que haurien parlat bé d'ell. «Soc un home de bé, senzill i humil, que durant anys he ajudat els altres en el camp social, polític, religiós, formatiu, cultural, acompanyant i escoltant a qui ho necessita», es va definir. «Soc íntegre i honrat», va concloure. Osàcar també va deixar anar les seves creences religioses: «soc creient, catòlic practicant i home d'Església que segueix el camí de l'Evangeli». A més, va dir que ha rebut moltes mostres de suport.

Finalment, va demanar al tribunal que no se'l jutgi «per narracions brillants però desenfocades i tendencioses, si no per proves fefaents». Així, va considerar una «elucubració» frases com «sembla que aquell -Carles Torrent„feia alguna cosa, aquest ho haurà seguit fent».

Abans que parlés Osàcar ho va fer el seu advocat i de CDC, Xavier Melero, qui va defensar la innocència del partit. Així, va dir que el partit no és responsable de cap quantitat si no es demostra que hi va haver tràfic d'influències. Si n'hi hagués, va rebaixar els 6 milions d'euros reclamats per les acusacions a 2,4 milions corresponents als convenis signats entre la Fundació del Palau i la Fundació CatDem i a factures pagades pel Palau a empreses que havien treballat per a CDC.

En tot cas, Melero va recordar que l'extresorer Carles Torrent, predecessor d'Osàcar, va morir abans que el cas fos investigat i per tant no es poden atribuir al partit o al seu client el que va fer abans de morir.

Finalment, va elogiar el partit per dissoldre's abans del judici. «Ha estat un partit important en la transició i la democràcia espanyola», va dir, però ha admès que ha comès «errors» i té «defectes». No obstant, creu que ha fet «examen de consciència i un acte de constricció» i s'ha renovat totalment, cosa que no han fet altres partits condemnats per finançament irregular, citant el PP i el PSOE. Així, va defensar l'«honorabilitat i bona fe» de bona part de la militància.

«No tinc por d'anar a la presó»

En sortir de la Ciutat de la Justícia, Gemma Montull va assegurar davant els periodistes que no té «cap por d'anar a la presó». «Tinc plena confiança en la justícia, ningú es mor per anar a al presó i no tinc per què anar-hi», va afirmar. L'exdirectora financera del Palau espera que «es faci justícia» i poder «tornar tots a les nostres vides». Va considerar que «no hi ha prou proves» contra ella i, en cas que el seu pare acabi sent condemnat, va afirmar que «sempre» acatarà el que la justícia decideixi.

Montull va assenyalar que al banc dels acusats «no hi són tots els que hi havien de ser», tot i que no va entrar en més valoracions perquè no li «pertoca», va constatar.

Abans de sortir, Gemma Montull també va utilitzar el seu torn de paraula per explicar que durant els últims vuit anys ha patit insults, pintades i vexacions al carrer, al domicili, al tren, en restaurants o a una botiga que va obrir al Masnou (Maresme) i va haver de tancar per «una pressió insostenible».

L'advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, també va defensar que l'empresa Belfort Baix no ha de pagar res perquè l'operació de compra-venda d'un immoble al Palau es va revertir quan va esclatar el cas.

L'advocat de la Fundació del Palau i l'Orfeó, va defensar que l'entitat no ha de retornar diners pagats per les obres a casa de Millet i Montull.

L'advocada de Marta Vallès, esposa de Millet i acusada com a responsable civil a títol lucratiu, va dir que només ha de retornar 2,7 milions d'euros, corresponents als 2,5 milions per obres a casa seva pagades pel Palau i 120.000 euros dels viatges exòtics. Així, va dir que no ha de pagar pels viatges fets per altres membres de la seva família o per haver estat convidada al casament de les seves filles amb diners del Palau. A més, segons la lletrada, Vallès no sabia que el seu marit feia servir empreses familiars per moure diners del Palau, a més de no existir cap prova que es quedés diners de l'entitat. Per a les filles de Millet, Clara i Laila, va negar que rebessin cap tipus de fons directes del Palau, excepte que el seu pare va pagar els seus casaments amb diners de l'entitat.

Aprofitant el seu dret a l'últim torn de paraula, Pedro Luis Rodríguez Silvestre, de les empreses de mailing Letter Graphic, New Letter i Mail Rent, va explicar que està acusat per què li va tocar ser administrador d'una societat, tot i que en realitat era soci i feia feines comercials. Així, va insinuar que va ser l'administrador real, sense que els altres ho sabessin, qui va desviar diners del Palau a CDC. «Sóc un administrador tonto», va dir, però va negar que robés res.

La sessió va acabar amb l'agraïment de la magistrada presidenta, Montserrat Comas, a totes les parts i funcionaris per la seva col·laboració, i anunciant que la sentència es farà pública després de l'estiu.