El Parlament va aprovar ahir per unanimitat declarar «il·legals» els tribunals derivats de la jurisdicció franquista que van actuar a Catalunya entre el 1938 i el 1978 i, en conseqüència, deduir la «nul·litat de ple dret» de les seves sentències i resolucions per «causes polítiques». Els 129 diputats de Junts pel Sí (JxSí), Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí Que Es Pot, el PPC i la CUP presents a l'hemicicle han votat a favor de la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que consta d'un sol article i dues disposicions finals.

Mitjançant el seu únic article, «es declaren il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just».

«I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista», afegeix l'únic article del text.

En les disposicions finals, s'autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar i publicar una «llista dels processos instruïts i de les sentències adoptades» d'acord amb els diversos bàndols, decrets i lleis franquistes.

Amb desenes de representants d'entitats dedicades a la memòria històrica i familiars de víctimes de consells de guerra franquistes a la tribuna d'invitats del Parlament, entre ells el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, la diputada de JxSí Montserrat Palau, relatora d'aquesta llei, ha subratllat que no es busca «la revenja, sinó la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició" dels crims del franquisme.

Palau ha denunciat que la Transició "no va ser modèlica, perquè va amagar la memòria republicana», i ha apostat per impulsar una «llei de memòria integral de Catalunya».

A part de l'alt valor simbòlic de la llei, segons diverses fonts parlamentàries, hi ha debat sobre els seus efectes jurídics.

Per primera vegada, remarquen les fonts consultades, un text amb rang de llei declara «explícitament» la nul·litat de les sentències franquistes, encara que no és clar quines conseqüències pot tenir això a l'hora que els familiars de les víctimes puguin reclamar ara algun tipus de reparació.

En un clima de solemnitat, amb gran part dels diputats seguint el debat des dels seus escons, així com també el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i d'altres consellers, els portaveus dels grups parlamentaris han destacat el valor històric de la llei, que va ser admesa a tràmit a l'octubre del 2016 i ha seguit una tramitació per la via d'urgència.