La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) reclama que la Unió Europea imposi «multes» contra els estats que permetin casos de discriminació lingüística. En una entrevista a l'ACN, coincidint amb el 25è aniversari de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), el secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks, diu que Brussel·les hauria de sancionar un estat «quan algú sigui arrestat o colpejat per utilitzar la llengua oficial al país, com passa en molts casos amb el català». «Volem que la UE sigui una mica més activa, hi ha tants problemes!», lamenta Hicks. «La UE tradicionalment ha donat suport a les llengües minoritàries, tot i que d'una manera molt subtil. Però aquest suport ha disminuït en els darrers 10 anys», apunta.

L'any 1992 el Consell d'Europa va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), però coincidint amb el seu 25è aniversari, un informe recent del Parlament Europeu afirmava que «la situació actual no és la més favorable per fer grans esforços» econòmics en matèria lingüística. Una situació que des de l'ELEN volen revertir.

El darrer motiu de preocupació per aquesta organització, que defensa la igualtat lingüística, la protecció i la promoció de les llengües europees menys parlades, ha estat la negativa del president del PE, Antonio Tajani, a permetre els eurodiputats parlar en llengües no oficials amb motiu del 25è aniversari de la CELRM. Alguns d'ells van desobeir-lo i van seguir la iniciativa proposada per l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, fent les seves intervencions en la seva llengua materna, alguns d'ells en català.

«El plurilingüisme és un fet intocable. La gent continuarà parlant la seva llengua i cada vegada amb més consciència», subratlla l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, copresident de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, i promotor de la iniciativa. Després que Tajani no acceptés la proposta del seu intergrup, l'eurodiputat català lamenta que el president del PE no doni suport al plurilingüisme, «tal com havia fet abans de ser elegit». «Les institucions europees tenen política amb poca visió de futur», diu l'eurodiputat republicà. A llarg termini, Hicks demana una directiva lingüística que prevegi més drets i que protegeixi les llengües europees que estan en perill.