La futura Llei de Referèndum d'Autodeterminació, que avui ha estat presentada per JxSí i CUP, preveu la possibilitat de declarar la independència de Catalunya abans de 48 hores si guanyés el "sí" en l'eventual referèndum de l'1 d'octubre, mentre que si guanyés el "no" el Govern convocaria autonòmiques.

JxSí i la CUP estableixen en la futura llei quines conseqüències hauria de guanyi el "sí" i el "no" en el referèndum, cosa que ha estat explicat aquest migdia a l'acte de presentació de la nova llei celebrat a l'auditori del Parlament, i no en el ple de sessions, ja que no serà tramitada ni votada fins a finals d'agost.

La base legal sobre la qual s'estableix la nova llei es reflecteix a l'article 2, en afirmar que el poble de Catalunya és un "subjecte polític sobirà" i, com a tal, "exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política".

La llei estable "un règim jurídic excepcional" per celebrar el referèndum i s'empara en la legislació internacional, especialment en sentències del Tribunal Internacional de la Haia i de la Cort Suprema del Canadà que consideren aplicables en la consulta catalana.

L'article 3 suposa una advertència davant la previsible suspensió de la llei per part del Tribunal Constitucional (TC), i destaca que "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte".

També indica, davant possibles querelles o altres accions judicials, que la llei empara "a totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin directament o indirectament" en la preparació i celebració del referèndum.

El text preveu que el referèndum se celebri amb les condicions més semblants possibles a les convocatòries electorals precedents, però amb algunes excepcions, com per exemple la creació de la Sindicatura Electoral com a substitutiva de la Junta Electoral i un cens semblant però no idèntic a l'utilitzat habitualment.

Respecte a això últim, els grups proposants no han detallat les seves característiques, però sí que ja han indicat que per votar "no caldrà l'autorització" del votant per inscriure's i votar, com va passar en la consulta del 9N del 2014.

Sobre la futura Sindicatura Electoral, que substituiria la Junta Electoral com administració electoral, la llei especifica que estarà integrada per 5 persones, la majoria juristes, que seran designats pel Parlament a proposta dels grups.

"Totes les autoritats públiques tenen l'obligació de col·laborar amb la Sindicatura", precisa el text, abans d'apuntar que la Generalitat "podrà habilitar locals alternatius" quan els ajuntaments no cedeixin les escoles o altres dependències habituals.

Hi haurà Sindicatures de demarcació i la Sindicatura Electoral nacional, hi haurà quatre demarcacions territorials, repartides per seccions electorals i per taules, i respecte a aquestes últimes, es preveu que siguin elegides per sorteig entre els electors.

La diputada de la CUP Gabriela Serra ha indicat que el referèndum és "vinculant", de manera que no es tracta d'una simple mobilització ciutadana, sinó d'un acte "de sobirania, de desobediència i de decisió".

A l'acte de presentació hi han assistit diferents membres del Govern, entre ells, el vicepresident, Oriol Junqueras, els diputats de JxSí, encapçalats pel president parlamentari, Jordi Turull, i els de la CUP, amb la presidenta Mireia Boya al capdavant, a més del líder de Podem, Albano Dante Fachin i el d'EUIA, Joan Josep Nuet, mentre que ICV i Catalunya En Comú s'han desmarcat de l'esdeveniment com la resta de l'oposició (Cs, PSC i PPC).

Turull ha afirmat que el Parlament, com a institució que representa els ciutadans catalans, és "sobirà" per elaborar aquesta llei, i ha retret a l'oposició que hagin convertit el Tribunal Constitucional en un "actor més" de la cambra catalana.

Una llei, ha dit la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, que significa la "resposta" a la "ruptura" del marc constitucional del 78 després de la sentència de l'Estatut, i que jurídicament implica el dret d'autodeterminació.