El ple del Tribunal Constitucional va decidir per unanimitat declarar inconstitucionals les partides dels pressupostos catalans destinades al referèndum sobiranista convocat per a l'1 d'octubre. Segons han informat fonts del tribunal, el ple ha estimat parcialment el recurs presentat pel Govern el passat 4 d'abril contra la Llei de pressupostos de Catalunya.
D'aquesta manera, anul·la la disposició addicional 40 de la Llei de pressupostos i declara que les partides pressupostàries impugnades són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya a què es refereix aquesta disposició.
Es tracta de tres partides de 5 milions d'euros, 800.000 euros i 407.450 euros, destinades a «processos electorals i consultes populars».
Aquestes partides ja havien quedat en suspens després de l'admissió a tràmit del recurs el mes d'abril passat i ara el TC recalca que, si es destinen a la finalitat per a la qual van ser pressupostades (en referèndum de l'1 d'octubre), són inconstitucionals.
La disposició addicional anul·lada estableix que «el Govern, dins de les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya». I afegeix que «el Govern, dins de les possibilitats pressupostàries, ha de garantir la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i els requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya».
Interpretació sistemàtica
El Tribunal explica que la llei impugnada no conté partides pressupostàries que es destinin de forma específica al finançament del procés, doncs la «denominació de les partides pressupostàries impugnades és, per contra, genèrica i inconcreta».
No obstant això, de la interpretació sistemàtica de la llei en conclou que «el Parlament ha hagut d'incloure dotacions de crèdit en les esmentades partides pressupostàries destinades al finançament del referèndum sobre el futur polític de Catalunya».
I ho fa perquè, pel principi de «coherència del legislador», no sembla factible que es doni un mandat al Govern perquè habiliti les partides necessàries per al referèndum i per contra «no reculli a l'estat de despeses les corresponents autoritzacions de crèdit destinades a aquesta finalitat».
Això no obstant, el Tribunal assenyala que la generalitat de les rúbriques i dels continguts de les partides pressupostàries impugnades «no permeten identificar quines concretes dotacions poden estar destinades al finançament del procés referendari».
Per això existeix la possibilitat que també puguin destinar-se «al finançament de processos electorals, consultes no referendàries i de participació ciutadana» respecte de les quals la comunitat autònoma té competència.
En conclusió, les partides pressupostàries impugnades «no mereixen cap titlla d'inconstitucionalitat en la mesura que tinguin per objecte sufragar les despeses que puguin generar aquests processos o consultes no referendàries».
Però sí que són mereixedores de retret constitucional -pels mateixos motius que la disposició addicional 40- si es destinen a finançar despeses derivades de «l'organització i convocatòria del referèndum» al qual es refereix l'esmentada la disposició addicional.
El Govern de la Generalitat va voler treure ferro a la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la disposició addicional 40 dels pressupostos i que avisa que les partides impugnades no es poden destinar a finançar el referèndum de l'1 d'octubre. Fonts del departament d'Economia i de la Vicepresidència van assegurar a l'ACN que la interpretació que fa el Govern de la decisió del TC els permet mantenir el seu «compromís amb el referèndum».
Empresaris dels EUA es mullen
El president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, Jaime Malet, va asseguraar ahir que el procés sobiranista ha frenat inversions estrangeres a Catalunya, alhora que va lamentar el clima de divisió i confrontació que ha generat en la societat aquesta situació política.
