Després de defensar que l'1 d'octubre seria «una mobilització» i no un referèndum amb caràcter vinculant, els comuns van rebre ahir nombroses crítiques per la seva posició indefinida. Tant els partits independentistes, Junts pel Sí i la CUP, com els unionistes, Ciutadans i PP, van coincidir en defensar que el partit s'havia de posicionar: Catalunya en Comú no deixava clar si cridaria o no als seus votants a la participació en el referèndum.

Les primeres reaccions a la postura dels comuns van arribar dels responsables de l'Associació Catalana de Municipis i Òmnium. «No hi ha marge per a la indefinició ni pels càlculs electoralistes», afirmava Miquel Buch, el president de l'ACM en un tuit.

Una posició similar a la del president d'Òmnium, Jordi Cruixart, que va expressar la seva «decepció majúscula» en un comunicat. Tot i així, Cruixart també es va mostrar convençut que en el moment del referèndum els votants dels comuns «estaran al costat de la democràcia».

Junts pel Sí i la CUP, els partits que han impulsat el referèndum, també van lamentar la posició de Catalunya en Comú. En una entrevista pel 3/24 Marta Pascal, coordinadora nacional del PDeCAT, va assegurar que la direcció dels comuns havia deixat «desemparats» els votants.

A més, també va afegir que eren «tous i generen dubtes» i que estaven creant més distància entre les bases i la cúpula perquè no respectaven les opinions dels seus propis electors. En la mateixa línia, el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va afirmar que estava convençut que molts dels votants dels comuns participarien l'1-O «sense cap mena de problema i amb gran determinació».

Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, també va mostrar la seva «decepció» respecte a una postura que considera «absurda». El cantautor a més, va recordar que els comuns estaven adoptant la mateixa posició que ICV amb el 9-N: indefinició de si estan «per un referèndum o per l' statu quo».

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, també va fer referència en esdeveniments passats: «si no esperem res de la cúpula dels comuns no és perquè li tinguem mania, sinó perquè tenim memòria i, encara que ICV es vesteixi de 15-M, Iniciativa es queda». En les declaracions a RAC1, Rufián va voler advertir que aquesta indefinició pot passar factura electoral, ja que «la gent sempre passa per damunt dels polítics».

Des de la CUP també van ser molt crítics i en una sèrie de tuits, la diputada Mireia Boya va concloure: «Si al final no hi sou, la història us passarà per sobre. Haureu decidit sí a partit, règim i status quo».

Tots els independentistes també van remarcar que si els comuns es distanciaven de l'1-O, això podia provocar unes conseqüències greus: «la fractura emocional entre la gent d'esquerres ens durarà molt» afirmava Joan Tardà d'ERC en un tuit.

Crítiques dels unionistes

Però les crítiques no només van venir per part dels independentistes. Els partits contraris a la independència i el referèndum també van voler mostrar el seu rebuig a la posició dels comuns.

El diputat de Ciutadans Jorge Soler, per exemple, va opinar que els comuns estaven fent «un exercici d'equilibrisme absurd que no porta enlloc, perquè tots saben que això acabarà en unes eleccions democràtiques a Catalunya». A més, Soler va dir que aquesta indefinició es convertia en una «crossa més dels partits separatistes» i no en un projecte alternatiu al referèndum.

Xavier García Albiol va ser més il·lustratiu: «O s'està embarassada o no; no s'està embarassada a mitges». D'aquesta manera, el president del PP català va voler deixar clar que les ambigüitats «són perilloses» i que no es poden acceptar en la política. Tot i així, Albiol també va voler recordar al president Puigdemont que el govern espanyol «està disposat a tot» per aturar el referèndum, també a emprendre «represàlies» sobre el conjunt dels catalans.

La posició dels comuns ha estat condicionada per les declaracions de Pablo Iglesias, líder de Podemos, que va firmar que si fos català, no aniria a votar en el referèndum. A partir d'aquí, els representants de Catalunya en Comú van afirmar que donaven suport a qualsevol mobilització a favor del dret a decidir, sense considerar-ho un referèndum vinculant.

La polèmica ha arribat dies després que, dimarts passat, els partits independentistes presentessin la Llei de Referèndum, que permetria declarar la independència de Catalunya en 48 hores si guanyés el sí l'1 d'octubre.